#LlibertatPabloHasel

El millor meme, el millor rap, el millor discurs i el millor article d’opinió d’aquests dies sobre la condemna i l’empresonament de Pablo Hasel l’ha pintat Cinta Vidal en un mur del carrer del Molí a Cardedeu…

En Rock Blackblock, autor del mural contra els Borbons censurat fa pocs dies a Barcelona, ha felicitat la muralista cardedeunca per les xarxes tot recordant els versos de Miquel Martí i Pol: “I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat de viure: no un altre, i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo”

Nueve inspiradoras biografías ecofeministas

Interesante material didáctico del Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI) que en tres fases ofrecerá hasta nueve biografías de mujeres que desde distintos saberes han contribuido y contribuyen a un horizonte de justicia global y a un compromiso ecológico decidido con la sostenibilidad de la vida humana en el planeta.

El material se ofrece en forma de cuaderno pensado básicamente para trabajar con alumnado de educación secundaria o últimos ciclos de primaria. Pero más allá de este uso pedagógico, también puede resultar perfectamente útil a quienes busquen conocer y visibilizar referentes femeninos en campos del conocimiento científico, ecológico, filosófico, antropológico, etc. La propuesta trata de irrumpir de forma inspiradora en el mundo del activismo social y medioambiental, un ámbito que tampoco es ajeno al dominio hegemónico de narrativas y visiones masculinas que se impone, en general, en nuestras sociedades.

La primera entrega, de octubre de 2020, fue la dedicada a la antropóloga, ingeniera agrícola y educadora social Yayo Herrero, un perfil referencial actual en el panorama del ecofeminismo en el Estado español. Ofrece reflexiones sobre ecodependencia e interdependencia, con una defensa cerrada de políticas que pongan “la vida en el centro” y que sean conscientes de límites de un planeta finito.

Click sobre la imagen para acceder al PDF del primer cuaderno: Yayo Herrero “Poner la vida en el centro” (34 páginas)

Desde CERAI queremos fomentar el aprendizaje vivencial, en contacto con la naturaleza, y seguir motivando al alumnado a cuestionarse la relación con la alimentación y con el entorno, en este caso a través de la figura de mujeres inspiradoras que como muchas otras brillan por su ausencia en los libros de texto

Mayte Fornes

Los dos siguientes cuadernos para completar la primera fase del proyecto se fijan en la física, filósofa y escritora Vandana Shiva y en la activista ambiental referente en la lucha contra el cambio climático Greta Thunberg. Mas adelante, seguirán entre otras las biografías de mujeres referentes, como Berta Cáceres, defensora del medio ambiente y líder indígena asesinada en 2016, Ana Maria Primavesi, investigadora en agroecología especialista en el estudio del manejo ecológico del suelo, o la bióloga, ecologista y activista Wangari Maathai, Premio Nobel de la Paz, fallecida en 2011.

Una app per seguir el rastre de la petjada en armes dels diners als bancs

Les empreses d’armament necessiten els serveis bancaris per efectuar les seves operacions comercials i per aconseguir fons que els permetin emprendre el desenvolupament de nous productes -és a dir, noves armes-, o també per explorar i exportar a més mercats. En definitiva, per mantenir la seva competitivitat.

La Campanya Banca Armada va sorgir de la necessitat de visibilitzar les vinculacions d’un elevat nombre d’institucions bancàries espanyoles amb empreses fabricants d’armes, tot entenent el concepte “Banca Armada” com el que engloba a totes aquelles entitats financeres que participen en el negoci armamentístic mitjançant algun tipus de finançament.

Dues de les entitats que participen de la campanya, la Fundació Novessendes i Setem del País Valencià, acaben de presentar una aplicació que permet a l’usuari estimar la seva “petjada en armes“. En pocs passos i a partir d’un senzill test, informa sobre les inversions dels bancs dels quals som clients en el negoci de la indústria d’armes. Detalla, a més a més, el tipus d’armament militar en el qual inverteixen, el nom de les empreses fabricants en què participen i la quantitat de diners invertits en cadascuna.

(Foto: @Novessendes)

L’objectiu que reconeixen els seus creadors és la sensibilització de la ciutadania envers l’opacitat del finançament indirecte d’armes amb els diners que tenim als bancs. Però també, i sobretot, mostrar que existeixen alternatives als bancs tradicionals on els nostres ingressos o estalvis no deixin rastre en el negoci de la guerra.

En un minut, aquest vídeo explica el què, com i perquè d’aquesta eina pensada per fer de palanca de canvi a favor del sector de les finances ètiques…

Eines per sembrar llavors d’economies transformadores a les aules

Sovint l’educació econòmica invisibilitza els impactes del sistema econòmic i financer actual sobre les persones i el planeta. Relega altres perspectives econòmiques com la feminista o l’ecològica, i directament oblida les alternatives de l’economia social i solidària o els models de finances ètiques.

Val molt la pena apropar-se a una interessant iniciativa de FETS.org (Finançament Ètic i Solidari) que es marca l’objectiu d’implicar el jovent en les propostes d’economies transformadores i les finances ètiques. Explica com fer-ho mitjançant una metodologia educativa, l’APS, que implica una primera fase formativa (aprenentatge) i una segona fase de “retorn” a la societat (servei) per part dels alumnes a través d’activitats molt diverses…

Click sobre la imatge per llegir la publicació al web de FETS.org (17/01/21)

Promovem un ensenyament de l’economia crítica i plural respecte al sistema econòmic global implicant els i les joves en les alternatives econòmiques justes, igualitàries, sostenibles i respectuoses amb els DDHH i el planeta

@banca_etica

Comunicat urgent de l’ACEM: Les escoles de música són escola!

Les escoles de música i dansa autoritzades estan reconegudes com a centres educatius. Així ho determina la LEC, el Decret 179/1993 i tota la regulació que s’hi aplica en aquestes escoles. A data d’avui, tot i que clarament formen part del sistema educatiu, són l’única que no pot continuar la seva activitat presencial.

Aquest curs, després de la virtual pèrdua de l’últim trimestre de l’anterior, avança entre confusions i embolics pel que fa a les resolucions i restriccions dictades per fer front a la pandèmia. Assisteixen impotents al creixement de l’afectació educativa que genera la situació, convençudes cada cop més de la seva marginació per part de l’administració.

Les successives resolucions de Salut han ignorat o confós els ensenyaments artístics de règim general no reglats. Els estudis de música apareixen en unes sí i en d’altres no. Una resolució indica una cosa i el PROCICAT dicta una altra. Es reconeixen errors, però no es corregeixen… Entre tot aquest embolic, l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), que aplega més de 130 centres, denuncia que tot plegat desencadena greus conseqüències i que les estan pagant diàriament mestres, alumnes i famílies: “Sense previsió i amb la confusió constant, l’organització de les mesures és cada cop més difícil i l’impacte educatiu és va fent més greu i irrecuperable”.

Per tot això, l’ACEM ha decidit explicar-se amb detall en aquest comunicat que ràpidament està sumant adhesions entre la comunitat educativa d’escoles de música i dansa. Confien que això serveixi per cridar l’atenció de les autoritats d’educatives i sanitàries per revertir el greuge abans que no sigui massa tard. Hi expressen preocupació pel desconeixement del propi sistema educatiu que mostra el Govern. Alhora, aclareixen que se senten responsables però exigeixen igualment responsabilitat a l’administració.

Tot assumint que les restriccions són necessàries, les escoles autoritzades de música i dansa “només demanen que no se les oblidi ni se les situï en el dubte jurídic constant i la confusió”.

Aire FESC! Cap a una nova normalitat postcapitalista…

Tot i que el 2020 la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) es va haver de fer de manera virtual, es va poder dur a terme un acte de clausura semipresencial. Al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona va tenir lloc una trobada de moviments socials. Set persones referencials en els seus àmbits de l’activisme van posar en comú el diagnòstic de la situació actual i sobre la taula idees i propostes davant del ventall d’interrogants que s’ha obert durant aquest any.

Quin és el llarg termini que la covid està privant de veure? Quines són les bases per poder dur a terme la reconstrucció postcovid social o comunitària? Quins són els reptes i les oportunitats que brinda el context actual? I les estratègies? El suplement InfoXES, publicat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i que va aparèixer encartat amb el número 515 de La Directa, recull la síntesi de les seves intervencions.

Click sobre la portada per descarregar des del web de La Directa el PDF del suplement (8 pàgines)

En relació als feminismes, va participar Christel Keller de la comissió feminista de Coop57, qui defensava “la remunicipalització dels serveis de cures, així com barrar el pas a l’afany de lucre”. Sobre habitatge, Marta Ill Raga, del Sindicat de Llogateres, va intervenir per demanar “estructures de suport mutu i fer pressió als governs per modificar les lleis”. Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute en la Globalització, denunciava que “s’està plantejant una nova estratègia de creixement pintada de verd”, i Ivan Miró, de La Ciutat Invisible de Sants, advertia que “el gir estratègic més important seria la reapropiació de l’economia popular”.

Sobre antiracisme, Tariana Zalazar, del cercle de migracions de Coopolis, alertava que “la Llei d’estrangeria no permet que el cooperativisme sigui una opció laboral”, alhora que Assumpta Barbens de la IAC advertia que de la gravetat de la situació general del món del treball “només en veiem una petita part”. Finalment, David Soler, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, completava el testimoni des de les lluites veïnals tot recordant que “ara haurem de relocalitzar activitats que van ser expulsades de la ciutat”.

(Foto de Víctor Serri)

Al suplement InfoXES també s’hi reflexiona sobre un enfocament estratègic de cara al futur mitjançant un pla d’acció de l’economia solidària.

Entre totes les reaccions i ensenyances sorgides, per ara, d’aquesta crisi, n’hi ha cinc que són especialment rellevants des d’una perspectiva d’ESS, ja que la connecten directament amb les seves pràctiques i valors, i justifiquen la necessitat de defensar i reforçar aquestes iniciatives arreu

XES Catalunya

Així, es fa referència a: 1) La importància d’allò públic i comú com a garant real de les condicions de vida de les persones quan el mercat falla. 2) La interdependència de les persones: cuidar-nos totes i entre totes ha d’estar al centre de l’activitat humana. 3) La multitud d’iniciatives de solidaritat que estan minimitzant els impactes negatius sobre les persones més vulnerables. 4) L’impuls d’iniciatives per part de persones migrades, un dels col·lectius més vulnerabilitzats i de qui més podem aprendre pràctiques de suport mutu. I 5) La resiliència de l’ESS gràcies a la solidaritat interna i la consciència ecològica que integrem a les nostres pràctiques.

Sahara Occidental: #StopExpolio

Western Sahara Is not for Sale” (WSNS) es una campaña internacional “contra el expolio de los recursos naturales en el Sáhara Occidental, impulsada por diferentes organizaciones de la sociedad civil saharaui, de los territorios ocupados, de los campos de refugiados y de la diáspora”.

Cuenta ya con la adhesión de más de un centenar de organizaciones que se oponen al expolio por parte de empresas multinacionales que firman contratos con Marruecos, un país que vulnera sistemáticamente los Derechos Humanos en los territorios ocupados, y por parte de gobiernos que subscriben acuerdos comerciales con la monarquía alaouita, legitimando así su ocupación ilegal del Sahara Occidental desde hace más de 45 años.

La antigua colonia española es un territorio rico en recursos naturales que hoy genera numerosos beneficios económicos para su actual ocupante, Marruecos, y también para decenas de empresas transnacionales. Pero no así para el pueblo saharaui, que se ve obligado a vivir en campos de refugiados en el desierto argelino o a sufrir la represión por parte de las fuerzas de ocupación.

Click sobre la imagen para leer el manifiesto y consultar adhesiones

Desde la campaña “El Sahara Occidental no está en venta” se desvelan algunos datos del expolio. Por ejemplo, una cuarta parte de las energías renovables producidas por Marruecos y un 40% de su capacidad solar se obtiene de los territorios ocupados del Sáhara Occidental. También se habla de la arena, el segundo recurso natural finito más consumido y necesario de la Tierra, después del agua. Pues bien, el 70% de la arena que exporta Marruecos se destina a España, para la construcción y la regeneración de playas, y procede del Sahara.

El expolio continúa con los productos agrícolas cultivados en los territorios ocupados que se importan a Europa etiquetados como procedentes de Marruecos. En cuanto a la minería, Marruecos controla un tercio de las exportaciones mundiales de fosfato. El 10% de lo que exporta procede del Sáhara Occidental. Y en relación a la pesca, 1 de cada 3 plantas de procesado de pescado “marroquí” es Saharaui. Por cierto, algunas de las empresas exportadoras más importantes son españolas.

Finalmente, se denuncia el papel que juegan las empresas de vigilancia y seguridad que se encargan de la protección de infraestructuras y de la explotación de los recursos naturales del Sahara Occidental. Ellas, junto con la industria armamentística, han encontrado allí un sector de negocio que contribuye a perpetuar la represión y la persecución de la población saharaui en los territorios ocupados.

El objetivo que se marca WSNS es claro: “movilizar a la comunidad internacional y organizaciones de la sociedad civil para aumentar la presión sobre el estado de ocupación marroquí y conseguir que su campaña expansionista no resulte rentable, ni económica ni popularmente, y cese su ocupación ilegal en el Sahara Occidental“.

Sense reforma fiscal, plou sobre mullat. 10 propostes de progressivitat i justícia social

La fiscalitat és una eina clau i un recurs bàsic per fer front a qualsevol emergència social. Si més no, ho hauria de ser sempre. També en l’actual context de crisi pandèmica, amb la terrible combinació d’una ocupació en caiguda lliure i alhora, la recaptació d’impostos i cotitzacions en clar descens. Una suma de factors que fan albirar un augment del dèficit i el deute públic.

El camí per evitar que les classes populars tornin a pagar el rebut de la nova crisi passa indefectiblement perquè l’esforç tributari que cal per entomar els reptes immediats estigui regulat sense complexos per criteris de progressivitat i justícia social. Això és demanar un esforç més gran a qui més té. Un esforç que no serà suficient ni eficient si des de les administracions públiques no s’introdueixen també, i paral·lelament, canvis dràstics en el model de gestió de la despesa pública. Amb més raó quan es constata que són les rendes del treball i no les del capital les que estan sostenint les poques molles de polítiques socials que conserva el nostre malaguanyat Estat del Benestar.

No és casual que en el marc d’una nova campanya electoral, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària s’hagi decidit llançar un document amb 10 propostes de canvi per al sistema de tributació en termes d’equilibri i justícia social. Un decàleg adreçat als partits polítics per contrastar-lo amb llurs programes electorals, però també amb la voluntat d’esdevenir una guia per orientar als votants que vulguin conèixer mesures fiscals adequades per a una transformació del model econòmic i puguin enfrontar-les a les propostes de les diferentes candidatures.

Click sobre la imatge per descarregar el PDF del decàleg

Sintèticament, les mesures proposades des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa serien:

1) Rebaixar i igualar el mínim exempt en l’impost sobre el patrimoni i sobre successions i donacions. També suprimir-ne les bonificacions a la quota. 2) Impost sobre Societats: activant un impost solidari sobre els guanys de les grans empreses amb resultats extraordinaris en l’exercici 2020. 3) Consolidar les modificacions i augments fets en els trams autonòmics a l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i equiparant la tributació de les rendes del capital a les rendes del treball.

La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària està formada per entitats i persones a títol individual, unides en la preocupació per l’evolució del nostre sistema fiscal, cada vegada més regressiu i injust, i el model de societat que se’n deriva.

@fiscalitatjusta

4) Apujar l’impost sobre el Valor Afegit (IVA) per a béns sumptuaris mentre es determina el tipus “0” per a determinats productes sanitaris i d’higiene personal. 5) Creació d’una Taxa Covid amb tipus impositius entre l’1% i el 3% a partir dels patrimonis d’1 milió d’euros. 6) Doblar l’Impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit (del 0,03% actual a com a mínim el 0,06%). 7) Taxa Google i Taxa Tobin: Consolidar l’actual proposta d’impostos i accelerar el més aviat possible la recaptació d’aquesta taxa. 8) Prohibició de contractació i ajudes públiques a empreses amb seus en paradisos fiscals. 9) Reformar els beneficis fiscals per millorar-ne l’equitat. I 10) Augmentar la tributació per una fiscalitat verda.

Pactos verdes que pasan de castaño oscuro

No son pocas las voces que desde las ciencias sociales y la ecología aseguran que nos encontramos en un momento histórico y civilizatorio donde se están tomando a gran velocidad decisiones políticas, económicas y sociales que pueden determinar drásticamente nuestras vidas y las de las siguientes generaciones. Un momento, además, donde esto se está haciendo en un contexto de mayor incertidumbre, si cabe, a causa de la crisis derivada de la pandemia del Covid-19. De hecho, sin complejos, se viene imponiendo el concepto antropológico de “sindemia”, puesto que en la crisis convergen e interactúan emergencias biológicas y sociales.

En este punto, resulta priorotario disponer de información y de herramientas adecuadas para encarar mejor el debate sobre todas esas decisiones que se están tomando y que están por venir en el futuro más inmediato. Y es urgente ordenar el conocimiento para construir redes y frentes comunes desde la diversidad de movimientos y luchas.

Con esta visión, desde el Observatori del Deute en la Globalització (ODG) se publicó recientemente “Pactos verdes en tiempos de pandemias. El futuro se disputa ahora” escrito por su investigador Alfons Pérez y editado por Libros en Acción. Se trata de un libro que es una guía a disposición de la ciudadanía para interpretar mejor la trascendencia del momento actual y el alcance de unos cambios profundos que se están decidiendo en pasillos de instituciones internacionales o en despachos de corporaciones transnacionales. Decisiones que desde los centros de poder oligárquico del capitalismo global se pretenden tomar en ausencia de un debate público transparente y sin la participación democrática de sectores populares debidamente informados.

Click sobre la portada para más información y solicitar un ejemplar gratuito del libro

En relación a todo ello, la referencia más inmediata a nivel de la Unión Europea sería lo que viene sucediendo durante los últimos meses alrededor del llamado “Pacto Verde Europeo”. Según Alfons Pérez, un pacto preñado de problemas y controversias que emergen todavía con más fuerza en el contexto de urgencia asociada a las medidas de contención de la pandemia. El investigador de ODG alerta con vehemencia sobre el engaño de un pretendido “crecimiento verde bajo el supuesto de que se puede crecer y, a la vez, reducir drásticamente el consumo y las emisiones”. Del mismo modo que denuncia “un extractivismo para la transformación tecnológica sin importar demasiado su viabilidad biofísica o los impactos en comunidades del Sur Global” o un modelo de empleo “bajo una digitalización que masculiniza el trabajo y que quiere más máquinas y menos personas”.

El ejemplo más claro sobre la opacidad con la que pretende abrirse paso este capitalismo verde es el reparto de los fondos para la recuperación del llamado Next Generation EU: miles de millones de dinero público, denuncian desde ODG y otras organizaciones, para ampliar un consenso verde entre grandes corporaciones que ven en este pacto la oportunidad para transformar su modelo de negocio, con un lavado de cara greenwashing, pero sin que estructuralmente nada cambie en la pretensión de un crecimiento económico sin fin a costa de irreversibles daños ecológicos, ni tampoco en el reparto real de la riqueza.

En el caso del Estado español, hoy mismo el gobierno PSOE-UP entra en el Congreso a hurtadillas el RD 36/2020 para el reparto de 140.000 M€ de fondos europeos. Un ejemplo claro de la necesidad de una sociedad civil bien informada y organizada para que decisiones de este tipo y alcance no se conviertan en un trágala sin debate.

Infografía de @MoneyWatchers

Un altre banc d’aliments és possible… i és agroecològic!

El context de crisi socio-econòmica d’aquest any de pandèmia ha estat propici per veure nàixer iniciatives que connecten l’ajuda alimentària a població vulnerable amb experiències agroecològiques basades en els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS) i la sobirania alimentària. És el cas d’Alterbanc, una proposta que s’autodefineix com “una alternativa a l’ajuda alimentària des de l’agroecologia“.

El model d’ajuda alimentària que s’imposa actualment no se centra en el dret a una alimentació sana, suficient i segura. Està basat, sobretot, en donatius de grans empreses alimentàries o bé en la compra per part de donants particulars a aquestes mateixes grans corporacions de la indústria de l’alimentació. A més a més, l’oferta dels ajuts la protagonitzen bàsicament els aliments processats i sovint s’hi troben a faltar d’altres més frescos, sans i nutritius. El model també es caracteritza per ser força centralitzat en molt poques organitzacions (Banc d’Aliments, Càritas, Creu Roja). Lluny d’obrir espais que impulsin l’autonomia i l’organització col·lectiva, reprodueix dinàmiques assistencialistes, normalitzadores i acrítiques que perpetuen l’statu quo, sense proposar ni propulsar alternatives.

Per trencar amb aquest panorama, Alterbanc es presenta com “una proposta on interactuen en un pla d’horitzontalitat i transparència els moviments veïnals (associacions de barri, xarxes de suport mutu, etc.), el moviment de l’ESS, i el moviment de la Sobirania Alimentària, conjuntament amb la pagesia agroecològica”.

Foto: Alterbanc

Així, les seves persones promotores asseguren que la voluntat del projecte és esdevenir un paraigües per agrupar, enfortir i visibilitzar accions en aquest sentit. Alhora, també per servir d’inspiració i referència que faciliti adaptacions en qualsevol altre territori o context per generar una xarxa alternativa de nuclis amb capacitat d’interconnexió.

Malauradament, són moments difícils per a moltes de les iniciatives que des de l’agroecologia intenten generar alternatives al model agroalimentari industrial. Cooperatives de consum o mercats de pagès, per exemple, pateixen avui situacions delicades sigui per causes estructurals o per motius conjunturals relacionats amb els efectes de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. Per això, pel seu potencial de transformació, resulten més necessàries que mai iniciatives disruptives. L’Alterbanc és un bon exemple: pretén connectar l’agroecologia amb els moviments veïnals de suport a famílies vulnerables. Vol superar un model d’ajuda alimentària hegemònic que dóna l’esquena a la petita agricultura de proximitat i ecològica i que no estableix canals amb formes de solidaritat basades en l’esperit de l’apoderament, l’autoorganització i el suport mutu.

Click sobre el logo per fer una donació

Per a més informació i per llegir el testimoni directe de les seves creadores, podeu llegir el recent i interessant article “Desnudar tejiendo” de Fernando ‘Topo’ Saz (d’Ecologistes en Acció) al web de la revista 15/15\15 o el reportatge “Resposta agroecològica a la pobresa alimentària” signat per Laura Solé fa uns mesos a La Directa.