Economia solidària: trencar dependències amb el mercat capitalista i prendre partit per un mercat social.

Aquests mesos hem vist més clar que mai que, per guanyar la sobirania política com a poble, abans hem d’haver guanyat graus importants d’altres sobiranies: la sobirania econòmica, alimentària, energètica, financera, comunicativa… totes les que ens són imprescindibles per satisfer les nostres necessitats bàsiques. Però no partim de zero…l’economia solidària, fa temps que fa camí!

Llegir més al web de la Xarxa d’Economia Solidària i seguir la seva activitat al seu twitter

Click sobre la imatge per descarregar el cartell en format PDF

[DIFUSIÓ] “Com a poble, si ho intentem, podem perdre; però, si no ho intentem, estem perduts!”

Carta dels CDRs del Barcelonès als partits independentistes catalans:

Des dels Comitès de Defensa de la República del Barcelonès us fem arribar aquest escrit per exigir que feu efectiva la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

Som els Comitès que vam garantir la celebració del referèndum del passat 1 d’octubre per tal de fer efectiu el dret d’autodeterminació com a poble català.

Som les persones que, amb l’ajuda de les AFA, vam defensar les escoles amb els nostres cossos per decidir de forma sobirana i diligent si volíem ser un Estat independent en forma de república. Així mateix, som les que l’1 d’octubre vam ser humiliades, amenaçades, intimidades i, fins i tot, apallissades per part de les forces del govern espanyol.

Malgrat el cop d’estat iniciat el 20-S després que la policia nacional ocupés Catalunya, el poble català va demostrar la seva indiscutible resiliència i sobirania. Gracies a la mobilització ciutadana, vam combatre les forces armades per fer possible no tan sols les jornades de votació sinó el fet històric de l’1-O, la victòria popular davant el neofeixisme del regim postfranquista.

En conseqüència, la repressió no va impedir que els resultats del referèndum fossin reeixits i clarificadors. Van votar 2.286.217 persones, cosa que representa un 43% del cens i el Sí va obtenir un 90,2% dels vots. Malgrat no complir amb els terminis i la voluntat popular, fins el passat 27 d’octubre de 2017 no es va declarar la República i, tot i la declaració institucional, aquesta no es va fer efectiva, no va ser publicada al DOGC i tampoc es va implementar la Llei de transitorietat jurídica. D’aquesta manera, vau acceptar unilateralment, sense respectar la voluntat del poble, el continu desplegament de les mesures colpistes ambla imposició de l’article 155, encara vigent avui.

Com que gent amb sensibilitats tan diferents hem estat capaces d’ajuntar-nos i posar-nos d’acord tant per defensar el referèndum com la República, us exigim:

-L’aplicació de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

-La desobediència fefaent de l’article 155.

-El restabliment del govern legítim del poble de Catalunya.

-La materialització de la declaració d’independència amb la conseqüent publicació al DOGC i la implementació de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

-L’obertura d’un Procés Constituent construït des de la base que contempli la diversitat del nostre poble.

-El reconeixement dels CDR com a subjectes polítics actius amb capacitat de materialitzar la República, com ja hem demostrat en garantir la celebració del referèndum i en aturar el país en les dues últimes vagues generals.

Cal fer-ho perquè, com a poble, si ho intentem, podem perdre; però, si no ho intentem, estem perduts. Com hem pogut comprovar per enèsima vegada, l’Estat espanyol vol el nostre poble submís i anul·lat, i no pararà fins aconseguir-ho. Després del cop d’Estat del 20-S no ens en queda ja cap dubte: els presos polítics, el govern exiliat, el professorat encausat, la repressió creixent dels CDR, els més de 700 alcaldes i alcaldesses imputades i la precarització estructural que pateix el poble català.

És per tot això que l’única solució possible és començar a escriure el nostre propi futur fent que l’1 d’octubre passi a la historia per l’aplicació dels seus resultats.

Nosaltres estem preparades, i vosaltres?

Comitès de Defensa de la República del Barcelonès, BCN, 19 de març del 2018

Elogi (provisional) de la Cup

El mateix Joan Tardà que proposa urbi et orbi al republicanisme la conveniència de “convergir amb les forces polítiques que també defensen el referèndum vinculant” i de “reconstruir ponts d’entesa amb el socialisme català, el PSC de Miquel Iceta”, és el mateix Joan Tardà que té fixat al seu perfil de twitter una piulada on eleva a categoria de veritat un “bé superior a preservar: la titànica victòria independentista del 21-D”. Curiosa manera de preservar-la, aquesta d’obrir-se cap a aquells que es van posar de perfil l’1-O o pitjor encara, cap a qui representa un terç de la coalició del 155. Més que res, per un petit detall: la campanya electoral de totes tres candidatures independentistes va pivotar sobre l’eix de la restitució del Govern legítim i de la implementació del mandat republicà del primer d’octubre. Aquesta i no cap altra va ser la voluntat majoritària expressada titànicament a les urnes.

Aquests dies de bloqueig de la investidura, i més ara amb la negativa de la Cup a donar suport a la presidència de Jordi Sànchez en els termes presentats per JxCat i ERC, es parla molt del suicidi que representaria un escenari de no acord i de repetició d’eleccions. Hom descriu tal possibilitat com una autoimmolació, en el sentit que podria propiciar la pèrdua de la majoria parlamentària i el malbaratament d’aquella “titànica victòria independentista del 21-D”. És evident que si els partits polítics partidaris de la República no saben què fer amb el vot de més de dos milions de republicans i no són capaços de posar en moviment la majoria que els ha atorgat les urnes serà, ras i curt, la fi. Serà faltar al mandat popular, que és el principi de tot.

Ara bé, de la mateixa manera, si us plau, fem-nos també altres preguntes. Per exemple: no fóra igualment faltar al mandat democràtic desaprofitar la força d’haver derrotat l’unionisme en el seu terreny de joc del 21-D i acatar sense més el cop del 155? No és també el final si la “titànica victòria” ho és per resignar-nos a acceptar el marc mental del setanta-vuitisme que pretén esborrar de l’imaginari col•lectiu l’1-O i el llarg, tossut, pacífic i democràtic camí que ens va dur fins a ell? De veritat, el triomf electoral del 21-D cal llegir-lo des de l’autoengany de creure que recollir ara molles d’autonomisme representa autogovern? Acceptar tot això per evitar unes noves eleccions no és llençar per la borda el mateix patrimoni polític que es malbarataria anant a noves eleccions? Tot plegat, no representa igualment un suicidi per la causa de la República?

És d’agrair la determinació de la Cup que, si més no, posa al centre del debat totes aquestes qüestions. Cal elogiar el seu propòsit d’abstenció en qualsevol investidura d’un govern autonòmic que immediatament serviria per validar el relat de que “el plan Moncloa triunfa” malgrat la derrota electoral de la coalició del 155. Una lloança per als cupaires, però, provisional i sota vigilància contínua, com mereix qualsevol postura política en l’àmbit del parlamentarisme, on el postureig està tan a l’ordre del dia com la confusió entre tàctica i estratègia o entre partit i país.

Irrupcions d’aquest estil per part dels anticapitalistes esdevenen ja un clàssic en la història del procés. En moments crítics, apareixen per agitar-lo i fer-lo avançar. Confiem que aquest cop sigui igual. Com quan la consulta del 9-N va estar a punt de saltar pels aires i David Fernàndez i companyia van forçar tothom a tornar a seure a la taula. O com quan van superar el #pressingCUP de “Mas o març” i van fer que el President de la transició nacional fos Puigdemont. O com quan van tombar els primers pressupostos de Junqueras, fet que va provocar una moció de confiança que es va superar amb la tornada del referèndum al centre del full de ruta.

Vull entendre que en la cruïlla on som ara, el missatge que el partit de l’esquerra independentista vol transmetre és el de legitimar el mandat popular republicà que les eleccions ilegítimes de desembre pretenien tombar. Un mandat que emana del referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de la Generalitat escollit democràticament pel poble. Una consulta que malgrat les seves circumstàncies i context representa una fita carregada de dignitat que vehicula l’expressió de la voluntat popular d’una forma infinitament més democràtica que tot el que es deriva de la imposició de l’estat d’excepció encobert pel 155.

Efectivament, tot allò que sigui deixar de ser el que som serà suicida. Som República!

Memòria, justícia i reparació: Canvi de nom de la Plaça Antonio López per Plaça Idrissa Diallo

El col·lectiu Tanquem els CIE i la cooperativa audiovisual Metromuster proposen als veïns i veïnes de Barcelona sol·licitar una consulta ciutadana en el marc de la plataforma de participació Decidim Barcelona per substituir el nom de la plaça dedicada a l’esclavista Antonio López pel d’Idrissa Diallo, jove mort la nit de Reis de l’any 2012 al CIE de Zona Franca. La iniciativa proposa reparar simbòlicament la seva mort, commemorar les lluites i resistències migrants i qüestionar per trencar el costum d’honorar la tradició esclavista catalana mitjançant estàtues i plaques a la nostra ciutat.

Està vostè d’acord amb que es canviï el nom de la Plaça d’Antonio Lopez pel de Plaça d’Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica?

Consulteu aquí els punts de recollida de signatures.

“Hacia el restablecimiento de la legalidad en la Frontera Sur”, un S.O.S. en 8 vídeos

La máxima difusión de esta serie de microreportajes audiovisuales resulta una emergencia absoluta. Se trata del testimonio sobre el terreno y del trabajo conjunto en la observación de los Derechos Humanos en la frontera sur del Estado español por parte de abogados, periodistas y activistas del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans, Fotomovimiento i Novact. Su informe completo se puede descargar en formato PDF en este enlace.

Además, en el web legalidadfronterasur2017.org se puede consultar una amplia labor de documentación sobre la realidad diaria en Ceuta y Melilla, así como leer y sumar adhesiones al manifiesto de “Medidas Políticas Urgentes” que se propone de cara a revertir la situación en uno de los muros más vergonzantes de la Europa fortaleza.

A continuación, ocho enlaces a ocho cápsulas audiovisuales que forman globalmente un S.O.S. para poner el foco y la luz sobre la opacidad en un espacio de ignominiosa ausencia de legalidad donde todas las actuaciones que tienen que ver con los flujos migratorios que circulan constantemente por aquellos territorios están regidas por la ley de la fuerza y la arbitrariedad:

[1/8] CONTEXTO: Las Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla se encuentran en el Norte de África a una distancia entre sí de 382 km. El espacio configurado por éstas, conjuntamente con las regiones de Tánger y Nador, es el espacio en el que se encuentra el mayor número de población migrante que pretende llegar a Europa, ya sea de manera terrestre o mediante vía marítima. [Vídeo 3:48 min]

[2/8] MARRUECOS: En el año 2014 la represión policial generó el desmantelamiento del campamento del Gurugú, el más grande en ese momento. En la actualidad hay alrededor de 20 campamentos que se ubican en la sierra que rodea Nador en los que hay alrededor de 3000 personas. Algunos campamentos están enfocados a la espera para pasar en patera y en cambio el Gurugú es la antesala del salto a la valla de Melilla. Las condiciones son de extrema pobreza. Hay muchas dificultades por parte del gobierno para que las organizaciones puedan realizar su trabajo. [Vídeo 3:15 min]

[3/8] VALLAS: El dispositivo fronterizo está formado por una valla de 3 metros de altura llena de concertinas en el lado marroquí. Posteriormente hay una zanja en el suelo de varios metros. Justo después se encuentra la primera valla española de 6 metros, inclinada para dificultar la subida, dotada con al menos dos filas de concertinas y una malla antitrepa. Posteriormente hay un dispositivo de cables de acero y una segunda valla inclinada de 3 metros. Finalmente la última valla es recta y cuenta con otros 6 metros más de altura. [Vídeo 4:05 min]

[4/8] CETI: Distintas organizaciones nacionales e internacionales denuncian, por una parte, que la Directiva de la Unión Europea sobre las condiciones de acogida no ha sido traspuesta y que no se aplica en los Centro de Estancia Temporal de los Inmigrantes (CETI). Por otra parte, denuncian que la falta de un reglamento que regule su funcionamiento interno genera situaciones de arbitrariedad e inseguridad jurídica. [Vídeo 4:24 min]

[5/8] ASILO: El Gobierno, empleando el régimen especial que tienen Ceuta y Melilla en relación al Acuerdo de Schengen de la Unión Europea, no permite el paso de las personas solicitantes de asilo a la Península. La única excepción es la de las personas de origen sirio que desde el año 2016, tras diferentes protestas lograron reducir los tiempos de espera. Dicha espera en el CETI es superior para las solicitantes de asilo que para las que no lo solicitan. Este hecho desincentiva las solicitudes y, como consecuencia, potencia la posibilidad de llegar a España en situación de irregularidad administrativa así como de ser devuelto al país de origen. [Vídeo 3:28 min]

[6/8] MENORES NO ACOMPAÑADOS: Distintas organizaciones locales e internacionales llevan años denunciando la situación de especial vulnerabilidad en la que se encuentran los menores no acompañados: denuncias por malos tratos por parte de la policía y de los funcionarios de los centros de acogida, además de devoluciones de menores a territorio marroquí. [Vídeo 4:40 min]

[7/8] PORTEADORAS: Se calcula que aproximadamente 50.000 trabajadores transfronterizos cruzan a diario las Fronteras entre Marruecos y Ceuta y Melilla. Entre ellos, las porteadoras: mujeres que transportan bultos de hasta 80kg desde territorio español hacia Marruecos. Son en su mayoría mujeres marroquíes de entre 35 y 60 años, con un salario que oscila entre los 3 y los 5 euros por bulto. La imposibilidad de acceso a la seguridad social y los abusos policiales reflejan sólo una parte de la realidad cotidiana de estas mujeres. [Vídeo 3:00 min]

[8/8] REPRESIÓN: Inicialmente intentamos tomar una foto a Melilla desde el monte “Gurugú” que aparece al fondo de la imagen. Minutos después, fuimos interceptadas, tras 8 horas de seguimiento, por dos coches y una moto de la policía marroquí que nos obligaron a mostrar y borrar las imágenes que habíamos tomado, llegando a amenazar con detenernos. Fue tan solo un ejemplo de la represión existente en la Frontera Sur. [Vídeo 3:34 min]

CONTACTO: info@legalidadfronterasur2017.org

Recursos per actuar i reaccionar contra els discursos i delictes d’odi

SOS Racisme i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHM) han editat el document ‘¿Es odio? Manual práctico para reconocer y actuar frente a discursos de odio’ que vol ser una eina pràctica per ampliar la informació que té la societat sobre aquests delictes, impulsar l’activisme contra l’odi i la discriminació a les xarxes presencials i virtuals, així com afavorir l’intercanvi d’idees, experiències i bones pràctiques que ajudin a construir disursos alternatius.

Segons l’estudi, només es denuncien el 20% dels casos que entrarien en la tipologia de delictes d’odi. Avisen que aquesta xifra és sols aproximada, donat que només surt a la llum una part molt petita perquè falten dades sobre el nombre real de delictes i discursos d’odi. El manual apunta també a les males pràctiques que acostumen a tenir lloc als mitjans de comunicació. Xifra que al voltant d’un 60% dels comentaris que es fan en informació relacionada amb la immigració són intolerants.

Click sobre la imatge per descarregar el document en format PDF

“El IBEX 35 en guerra contra la vida”, un informe de ecologistas en acción.

Las grandes corporaciones tienen un poder indiscutible en el capitalismo global. Si la expansión de la globalización y las políticas neoliberales ha permitido a las empresas transnacionales consolidar su dominio durante las últimas décadas, en la actual fase de crisis del capitalismo global continúan fortaleciendo su poder a través de estrategias renovadas que buscan mantener la espiral de producción y consumo. El progresivo agotamiento de los recursos fósiles, los impactos del cambio climático, o la crisis económica y financiera fuerzan aún más a las corporaciones a buscar nuevos nichos de negocio, intensificar la mercantilización de la vida, e incorporar cada vez más territorios y sociedades a la lógica de la acumulación de capital. Las transnacionales operan en sectores muy diversos pero todas ellas comparten un rasgo común: dan prioridad a la generación de beneficios económicos por encima de cualquier proceso de reproducción de la vida. No pueden operar de otro modo.

Click en la imagen para descargar el PDF del informe