Un bloc personal però completament transferible de Jordi Ortiz i Lombardía

Sóc pare, marit, fill, nét i germà de les persones que més he estimat, estimo i estimaré mai. Mentrestant, també provo de ser amic dels meus amics. Vaig estudiar periodisme perquè hi va haver un temps en què pensava guanyar-me la vida amb les paraules. De moment, però, només he fet que treballar a tallers d’arts gràfiques amb el paper, matèria on elles troben el vehicle per viatjar i jo l’ofici per arrelar. És aquesta condició i consciència de classe treballadora allò que fixa les coordenades de la meva posició al món i a la vida. He volgut prendre el títol de la gegantina novel·la d’Emile Zola, “Germinal”, per obrir aquest quadern de bitàcora d’un periodista encunyista que més enllà de ser un bloc en blanc i negre vol ser un intent de posar negre sobre blanc els meus pensaments, reflexions i emocions.

Anuncis