A favor de les virtuts llibertàries

No representa cap novetat que l’anarquisme sigui utilitzat com l’ase dels cops per criminalitzar, desprestigiar o mirar de dividir experiències revolucionàries o de revolta contra l’ordre establert. Ho veiem aquestes últimes setmanes aplicat a les mobilitzacions de resposta a l’empresonament de Pablo Hasél, que han catalitzat l’expressió al carrer d’un profund descontentament social, i ho havíem vist mantes vegades abans cada cop que l’autoorganització dels moviments socials ha desbordat els canals orgànics de protesta, més enllà de partits polítics o sindicats de concertació.

Per contestar els discursos mainstream elaborats per demonitzar l’anarquisme, històricament aquest moviment, més enllà de l’acció política directa, també ha après a reflexionar per construir relats de vindicació de les virtuts llibertàries: suport mutu, solidaritat, lliure pensament, mancomunitat… La pedagogia de l’anarquisme és un capítol indestriable de la seva història de lluita.

Un bon exemple d’això el podem anar a buscar durant la II República espanyola. En aquell escenari, moltes editorials i impremtes vinculades al moviment llibertari van desenvolupar marcs teòrics i experiències pràctiques que van esdevenir fonamentals per la difusió de nous discursos emancipadors. Aquell context era propici perquè tant les polítiques culturals republicanes com les voluntats més revolucionàries van coincidir en atorgar a la promoció lectora un paper protagonista dins de les seves estratègies particulars de transformació social dirigides envers la millora de les condicions materials de vida de les classes populars.

Així, l’editorial barcelonina B.A.I. (Biblioteca Anarquista Internacional) va publicar l’any 1931 “La anarquía explicada a los niños“, un llibre del pedagog malagueny José Ruíz Rodríguez. Sota el pseudònim de José Antonio Emmanuel, aquest filantrop anarquista impulsor d’escoles per a infants desemparats, pretenia transmetre a les filles i als fills de les famílies obreres els ideals llibertaris de l’escola racionalista, així com explicar la manera de dur-les a la pràctica.

En només dos anys, la B.A.I. va editar onze títols d’aquest tipus. Petites obres per fomentar la cultura llibertària des de l’explicació de conceptes com ara l’organització proletària o l’acció sindical. Ara, noranta anys després, l’editorial Libros del Zorro Rojo ha fet el seu particular homenatge als esforços pegagògics d’aquells anarquistes incombustibles amb una acurada reedició il·lustrada del citat manual de J.A. Emmanuel. Val molt la pena recuperar-lo en aquests moments de barbàrie neoliberal per fer un exercici de memòria i un gest d’autoafirmació llibertària per impermeabilitzar-nos de la propaganda capitalista que criminalitza tota dissidència.

L’historiador Xavier Díez ha escrit a La Directa una magnífica ressenya del llibre amb el títol “Com un catecisme llibertari” que situa perfectament aquesta petita obra en el gruixut context d’aquells convulsos anys trenta, i que la connecta amb una actualitat on cotinuen vigents la descripció que feia de les injustícies del capitalisme i la prescripció d’allò que Díez anomena “un seguit de principis de comportament i un compendi de les virtuts llibertàries”.

Que el libro sea tu mejor amigo, tu consejero, tu guía. Nunca sabremos bastante. Quien añade Ciencia, añade Anarquía. Investiga por ti mismo

José Antonio Emmanuel

Crida a la unitat contra el racisme i l’extrema dreta #20M2021

Dissabte 20 de març, en el marc de la jornada mundial de l’ONU contra el racisme, novament es duran a terme accions de #WorldAgainstRacism a molts països sota la següent declaració unitària:

“Contra totes les formes de racisme, islamofòbia i antisemitisme, davant els intents racistes de convertir les persones refugiades o migrades i les comunitats roma/gitanes en bocs expiatoris, i en solidaritat amb el moviment #BlackLivesMatter. El 20 de març, l’antiracisme destacarà la importància de la nostra unitat davant la divisió i insistirà que ens hem d’unir per desafiar l’amenaça del populisme racista, l’extrema dreta i el feixisme.

La pandèmia de la Covid-19, combinada amb la incapacitat dels governs per protegir adequadament les seves poblacions i l’impacte imminent d’una crisi econòmica important, ha creat una situació en què poden prosperar les formes més detestables de racisme. L’impacte desproporcionat del virus en les persones racialitzades, reflectit en les morts desproporcionades en aquestes comunitats, ha estat una característica important de la pandèmia. Els camps de refugiats amenacen amb convertir-se en un parany mortal per a les persones refugiades, a causa de la propagació de la Covid-19.

Mentrestant, el moviment #BlackLivesMatter ha exposat els profunds nivells de racisme institucional en la societat i ha provocat un moviment global antiracista en resposta. Ha marcat el major moviment antiracista de la història i el seu abast ha arribat al món sencer, ha precedit la derrota de Trump en les eleccions nord-americanes de novembre. En alguns països, els partits i organitzacions feixistes i d’extrema dreta intenten créixer a través de les mobilitzacions dels negacionistes del coronavirus. Els mites de la conspiració alimenten els prejudicis antisemites i racistes.

El 20 de març, l’antiracisme destacarà la importància de la nostra unitat davant la divisió i insistirà que ens hem d’unir per desafiar l’amenaça del populisme racista, l’extrema dreta i el feixisme

World Against Racism

Com han demostrat els moviments antiracistes i antifeixistes a Grècia, amb la derrota i l’empresonament de la feixista Alba Daurada, i a Àustria amb l’enorme caiguda del vot al partit ultra FPÖ, la clau per fer retrocedir l’amenaça del feixisme i de l’extrema dreta rau en la construcció de campanyes àmplies, unitàries i massives per desemmascarar, combatre i derrotar el racisme, el feixisme i l’extrema dreta.

El 20 de març, ens estem organitzant arreu del món per a realitzar moltes manifestacions (organitzades de manera segura i socialment distanciada) i altres accions de protesta, que puguin mostrar la nostra unitat i desenvolupar i estendre el moviment antiracista que és tan fonamental per a garantir que puguem oposar-nos a totes les formes de racisme, islamofòbia i antisemitisme i resistir davant la pujada del feixisme i de l’extrema dreta”.

Click sobre el cartell d’UCFR per seguir les accions convocades a Catalunya

Turistificació i pandèmia: parèntesi o inflexió

S’acaba de presentar el llibre “Turistificació Confinada“, una publicació de l’associació Alba Sud que recull les aportacions d’un complet i plural grup d’investigadors i investigadores que durant l’últim any han estat reflexionant al voltant de com la pandèmia de la covid-19 ha impactat econòmicament sobre el sector del turisme, i socialment sobre els processos de turistificació.

Aquest treball, editat per Ernest Cañada i Ivan Murray, contrasta diferentes anàlisis i diagnòstics, i planteja algunes propostes de futur. Sobretot, però, ofereix una eina des del camp acadèmic que convida a agents polítics i econòmics a agitar un debat polièdric, travessat per la geografia, l’antropologia i l’ecologia, que és necessari i que és urgent.

Click sobre la portada per accedir al PDF de la publicació

Alba Sud és defineix com un centre d’investigació i comunicació sobre la turistificació global, el treball digne i la defensa dels comuns en zones d’alt impacte turístic. En l’edició d’aquesta publicació ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la Universitat de les Illes Balears.

La justicia militar israelí como maza del apartheid contra el pueblo palestino

Coincidiendo con la “Israeli Apartheid Week ’21“, la asociación Paz con Dignidad viene haciéndose eco por redes sociales de la denuncia de Addameer Prisoner Support and Human Rights Association sobre cómo la justicia militar israelí desempeña un papel fundamental en los engranajes del apartheid que se practica contra el pueblo palestino.

La campaña #AgainstMilitaryCourts ofrece el relato de abogados, detenidos y exdetenidos que reportan un amplio abanico de violaciones al derecho a un juicio justo ante los tribunales militares israelíes. Según su testimonio, en ellos se enjuicia a población civil palestina aplicando órdenes militares firmadas por un comandante que actúa como poder legislativo supremo en el Territorio Ocupado.

El porcentaje anual de condenas en este tipo de tribunales es superior al 99%. Aunque se presentan como delitos relacionados con la seguridad, la mayoría de casos tienen relación con la libertad de opinión, asociación y de actividades estudiantiles, todo ello libertades protegidas por el derecho internacional. La detención administrativa es una flagrante violación del principio de juicio justo e Israel la utiliza contra los palestinos para encarcelarlos indefinidamente sin cargos, basándose en material secreto que no revela ni a los detenidos ni a sus abogados.

Los tribunales militares israelíes sentencian sistemáticamente basándose en confesiones obtenidas bajo coacción o tortura que no deberían ser consideradas admisibles en un proceso judicial. La estructura de los tribunales militares, en la que los jueces son militares que no tienen necesariamente una formación judicial especializada, dan lugar continuamente a sesgos en la causa.

Miles de palestinas y palestinos detenidas van a prisión y reciben condenas muy altas en juicios políticos que carecen de cualquier forma de imparcialidad e independencia. No se permite que familiares asistan a las vistas judiciales, o se imponen severas restricciones en caso de que sea permitida la asistencia de alguno. De hecho, no existe acceso público al tribunal en si. Se permite acceder a medios de comunicación israelíes para cubrir vistas en determinados casos, pero a los medios palestinos se les niega el mismo acceso. Esto promueve una narrativa que oculta las violaciones cometidas contra las personas detenidas y resta importancia a las prácticas racistas y de apartheid de los tribunales militares israelíes.

Sistemáticamente, no se ofrecen servicios de interpretación profesionales y precisos a los detenidos. El idioma utilizado en estos tribunales es el hebreo, una lengua que la mayoría de palestinos de Cisjordania no entiende. No sólo se impone a la población palestina detenida una lengua jurídica extranjera, sino también todo un sistema judicial y una legislación desconocidos, lo que impide a muchos abogados palestinos preparar una defensa eficaz.

El conte s’ha acabat!

Hi havia una vegada un govern. El govern més progressista de la història d’un regne: El Reino de España. Tralará. Donde por el mar corren las liebres, tralará. Y por el bosque las sardinas, tralará. Vamos a contar mentiras, tralará, del gobierno más progresista, tralará, de la historia, tralará, de España. Tralará…

…I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

#27FTothomAlsCarrers #FinsQueCaiguin

¿A quién alimenta el festín de los plastívoros?

El uso del plástico, elemento imprescindible en la cultura del usar y tirar, se ha convertido en símbolo y en motor de la sociedad de consumo. Hoy en día, el plástico representa una de las principales amenazas para el medio ambiente y para el ser humano. El 99% de los plásticos que hay en el mercado derivan de los combustibles fósiles. Entre 1950 y 2017 se han producido más de 9,2 billones de toneladas, lo que significa más de mil kilos por habitante, y su producción ha ido incrementándose exponencialmente hasta el punto de que más de la mitad se ha producido en los últimos quince años.

Un informe titulado “Plastívoros“, presentado recientemente por Amigos de la Tierra y Justicia Alimentaria, alerta que los datos actuales “muestran que los microplásticos presentes en la tierra son mucho más numerosos que los acuáticos y que la inmensa mayoría del plástico que encontramos en los sistemas acuáticos tiene su origen en una contaminación terrestre anterior”. Igualmente, advierte que la contaminación y la introducción masiva de microplásticos, con sus aditivos tóxicos de alta durabilidad, altera los suelos provocando un grave impacto en nuestra alimentación, en la salud y en los ecosistemas.

Click sobre la portada para descargar el PDF del informe

La utilización del plástico hasta la década de los cincuenta fue residual. Fue entonces cuando se descubrió que se podía elaborar el cloruro de polivinilo (PVC), uno de los plásticos más usados en la actualidad, a partir de un producto de desecho de la industria petroquímica. Así, a mediados del siglo XX, se decidió convertir este resudio en una fuente de beneficios y se impulsó el uso de PVC, que es ahora mismo el plástico más importante, junto con el polietileno y el polipropileno. La industria del petróleo descubrió cómo lucrarse todavía más con el “oro negro” y astutamente lo ha ido incorporando en todos los aspectos de la vida humana, y con más énfasis en lo que la sustenta: nuestra alimentación.

El informe de Amigos de la Tierra y Justicia Alimentaria se presenta en cinco capítulos. El primero aborda diferentes aspectos del ciclo de vida de los plásticos, tanto su proceso de fabricación como sus principales impactos. El segundo profundiza en la vinculación entre los plásticos y el sistema alimentario, con especial mención a los microplásticos. El siguiente capítulo muestra las principales prácticas del lobby del plástico. Los dos últimos apartados se dedican a analizar cuestiones relativas a su afectación en aspectos de justicia social y ambiental, así como a presentar las principales alternativas para revertir la problemática actual y sentar las bases de un sistema alimentario desplastificado.

Ni de goma, ni d’escuma. Cap bala més contra ningú en nom de l’ordre públic

En dues dècades del segle XXI (sí, se-gle vint-i-u), a Catalunya han estat mutilades irreversiblement una quinzena de persones per dispars de projectils per part d’antiavalots de cossos policials. L’última d’elles, la noia a la qual un escopeter de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra va buidar un ull d’un dispar a Barcelona el vespre del passat dia 16, en el context de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél.

Tot apunta que aquest nou episodi de brutalitat policial podria representar el primer cas de mutilació ocular per projectil de foam d’ençà que la policia catalana va substituir les bales de goma, prohibides pel Parlament de Catalunya en 2014, per aquest altre material antidisturbis conegut com bala d’escuma, un eufemisme que pretén dissimular el seu perill potencial.

Dues plataformes de suport a víctimes d’aquest tipus de mutilacions, Ojo con tu ojo i Stop bales de goma, s’han afanyat a denunciar públicament el descontrol d’una cronificada violència policial desproporcionada i injustificable. Ho han fet amb un vídeo llançat des de les seves xarxes socials on se senten els testimonis, per exemple, de Carles Guillot, Esther Quintana o Roger Español. Se sumen a d’altres entitats, com ara Amnistia Internacional, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans o el Centre Irídia, per exigir també la prohibició de l’ús de projectils de foam, potencialment lesius com les bales de goma, i per “revisar urgentment el model policial mitjançant la creació d’un organisme independent que fiscalitzi les actuacions d’ordre públic dels agents”.

El 2019 van dir que una auditoria, la més gran feta mai als mossos, investigaria els ferits que hi van haver durant les manifestacions postsentència de l’1 d’octubre… i després van condecorar 423 agents!

Carles Guillot

Com totes elles vénen avisant des de fa temps, la substitució d’uns projectils per uns altres no representa cap solució. De forma integral, cal revisar la manera que tenen les “forces de seguretat”, i els seus responsables polítics, d’entendre l’ordre públic en situacions de legítim exercici del dret de protesta.

La ultradreta vestida de verd camuflatge

Sempre resulta reveladora una anàlisi acurada per territoris del comportament electoral de la població després d’uns comicis. Ens hem acostumat a què durant els dies posteriors a les eleccions abundin els titulars que relacionen sociològicament territoris amb inclinacions de vot. La seva motivació és cercar si es confirmen o es desmenteixen determinades adscripcions ideològiques de sufragi de caire local que són fruit de l’observació d’un comportament històric o, simplement, d’apriorismes i prejudicis. Així, per exemple, assistim a estudis i debats sobre el “cinturó roig metropolità”, el vot rural i urbà, els municipis i barris amb població més envellida o jove, territoris amb bosses d’atur cronificades, etc…

N’hi ha interpretacions per a tots els gustos i colors polítics. Permeteu-me, però, que assenyali aquí un cas local que resulta força clarificador. Remenant, remenant, a la ciutat de Barcelona podem trobar una petita dada que no pot passar desapercebuda perquè pot il·lustrar a la perfecció una sospita política: l’alt grau de penetració de la ultradreta dins de l’exèrcit espanyol. A la capital catalana, Vox ha estat la força més votada el passat 14 de febrer només a quatre seccions censals. Totes quatre molt properes entre si, i al districte de Sarrià Sant Gervasi. Al centre de totes quatre, la secció 050 del districte 04. Avinguda Diagonal, cantonada amb Gran Via de Carles III i carrer de Manila. Una illa de cases ocupada majoritàriament per la Residència Militar Pedralbes d’oficials de l’exèrcit. Lloc on habita bona part dels quadres de la veïna caserna del Bruc, popularment coneguda com Disneylàndia pel seu èpic i ridícul estil arquitectònic.

Deixo les conclusions per al lector. I també la invitació a seguir aquest fil de recerca aplicat a d’altres zones del país amb presència permanent de militars o forces i cossos de seguretat nacional d’aquesta democràcia plena i consolidada que és el Reino de España.

Des d’aquest enllaç podeu accedir al mapa de vot territorialitzat al detall per seccions censals que ofereix Vilaweb.

El jovent que eixampla el marc de la lluita per la justícia climàtica

El documental “El temps que resta“, produït per l’Observatori del Deute en la Globalització i realitzat per Cintia Nakatsuka i Aleix Plana, explica com el moviment per la justícia climàtica està fent un pas endavant en un context d’emergència. Un salt quantitatiu i qualitatiu en la lluita molt marcat per l’energia d’una joventut conscenciada i compromesa, exemplificada amb la iniciativa dels Fridays for Future, i també per la determinació decidida a passar a l’acció mitjançant la desobediència civil de col·lectius com Rebel·lió o Extinció o 2020 Rebelión por el Clima.

Des de l’autoria del documental s’ha volgut posar en valor “tot el treball fet pel moviment en aquest últim any creant xarxa, connectant empaties, aprenent dels ecofeminismes i de les companyes del Sud Global i, en definitiva, eixamplant el marc de la justícia climàtica”.

Click sobre la imatge per veure el vídeo al canal a YouTube d’ODG

Matar el clima (també) a canonades

Difícilment es pot parlar de crisi ambiental sense tenir en compte la indústria armamentística i el militarisme. Ni el discurs securitari basat en un concepte de seguretat nacional, ni les seves solucions militaritzades, serveixen per a resoldre els grans problemes i els enormes reptes que afronta la humanitat. La crisi ambiental és global, mentre que les polítiques securitàries i frontereres resulten absolutament estèrils davant de fenòmens d’abast planetari. Ans al contrari, la despesa militar absorbeix gran quantitat de recursos públics, tot proporcionant una falsa noció de seguretat. Una seguretat que res té a veure amb les necessitats reals de les persones o dels ecosistemes. Molt menys amb solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. I no només això, clarament es constata que el militarisme i la seva indústria és, a més a més, un dels grans contribuents a les emissions i a l’escalfament global.

D’això parla “Militarisme i crisi ambiental. Una reflexió necessària“. Es tracta de la primera publicació duta a terme per investigadores del Centre Delàs d’Estudis per la Pau que, segons l’entitat,”pretén abordar la problemàtica de la crisi climàtica i els seus vincles amb el militarisme des d’un enfocament crític i amb perspectiva de seguretat humana”.

Click sobre la portada per accedir a l’informe

Un fil conductor travessa les conclusions de l’informe: “Qualsevol proposta per a una transició ecològica que pretengui evitar els efectes més extrems de la crisi ambiental i el col·lapse ecosocial ha d’incorporar necessàriament un estudi rigorós de l’actual despesa militar”.

S’estima que amb 1,8 bilions d’euros en 10 anys, que és la despesa militar mundial només de l’any 2018, n’hi hauria prou per a pal·liar els efectes del canvi climàtic als països més vulnerables…

Centre Delàs

L’objectiu seria canviar les prioritats de cara a redistribuir despeses pressupostàries, i passar d’enfocaments basats en el concepte de seguretat nacional militar a una visió fonamentada en les necessitats i els drets socials de totes les persones. En definitiva, plantejar propostes per a una transició ecològica reeixida, amb un enfocament de pau mediambiental i foment de polítiques de seguretat humana i mitigació dels efectes de la crisi climàtica.