A favor de les virtuts llibertàries

No representa cap novetat que l’anarquisme sigui utilitzat com l’ase dels cops per criminalitzar, desprestigiar o mirar de dividir experiències revolucionàries o de revolta contra l’ordre establert. Ho veiem aquestes últimes setmanes aplicat a les mobilitzacions de resposta a l’empresonament de Pablo Hasél, que han catalitzat l’expressió al carrer d’un profund descontentament social, i ho havíem vist mantes vegades abans cada cop que l’autoorganització dels moviments socials ha desbordat els canals orgànics de protesta, més enllà de partits polítics o sindicats de concertació.

Per contestar els discursos mainstream elaborats per demonitzar l’anarquisme, històricament aquest moviment, més enllà de l’acció política directa, també ha après a reflexionar per construir relats de vindicació de les virtuts llibertàries: suport mutu, solidaritat, lliure pensament, mancomunitat… La pedagogia de l’anarquisme és un capítol indestriable de la seva història de lluita.

Un bon exemple d’això el podem anar a buscar durant la II República espanyola. En aquell escenari, moltes editorials i impremtes vinculades al moviment llibertari van desenvolupar marcs teòrics i experiències pràctiques que van esdevenir fonamentals per la difusió de nous discursos emancipadors. Aquell context era propici perquè tant les polítiques culturals republicanes com les voluntats més revolucionàries van coincidir en atorgar a la promoció lectora un paper protagonista dins de les seves estratègies particulars de transformació social dirigides envers la millora de les condicions materials de vida de les classes populars.

Així, l’editorial barcelonina B.A.I. (Biblioteca Anarquista Internacional) va publicar l’any 1931 “La anarquía explicada a los niños“, un llibre del pedagog malagueny José Ruíz Rodríguez. Sota el pseudònim de José Antonio Emmanuel, aquest filantrop anarquista impulsor d’escoles per a infants desemparats, pretenia transmetre a les filles i als fills de les famílies obreres els ideals llibertaris de l’escola racionalista, així com explicar la manera de dur-les a la pràctica.

En només dos anys, la B.A.I. va editar onze títols d’aquest tipus. Petites obres per fomentar la cultura llibertària des de l’explicació de conceptes com ara l’organització proletària o l’acció sindical. Ara, noranta anys després, l’editorial Libros del Zorro Rojo ha fet el seu particular homenatge als esforços pegagògics d’aquells anarquistes incombustibles amb una acurada reedició il·lustrada del citat manual de J.A. Emmanuel. Val molt la pena recuperar-lo en aquests moments de barbàrie neoliberal per fer un exercici de memòria i un gest d’autoafirmació llibertària per impermeabilitzar-nos de la propaganda capitalista que criminalitza tota dissidència.

L’historiador Xavier Díez ha escrit a La Directa una magnífica ressenya del llibre amb el títol “Com un catecisme llibertari” que situa perfectament aquesta petita obra en el gruixut context d’aquells convulsos anys trenta, i que la connecta amb una actualitat on cotinuen vigents la descripció que feia de les injustícies del capitalisme i la prescripció d’allò que Díez anomena “un seguit de principis de comportament i un compendi de les virtuts llibertàries”.

Que el libro sea tu mejor amigo, tu consejero, tu guía. Nunca sabremos bastante. Quien añade Ciencia, añade Anarquía. Investiga por ti mismo

José Antonio Emmanuel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s