Ni de goma, ni d’escuma. Cap bala més contra ningú en nom de l’ordre públic

En dues dècades del segle XXI (sí, se-gle vint-i-u), a Catalunya han estat mutilades irreversiblement una quinzena de persones per dispars de projectils per part d’antiavalots de cossos policials. L’última d’elles, la noia a la qual un escopeter de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra va buidar un ull d’un dispar a Barcelona el vespre del passat dia 16, en el context de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél.

Tot apunta que aquest nou episodi de brutalitat policial podria representar el primer cas de mutilació ocular per projectil de foam d’ençà que la policia catalana va substituir les bales de goma, prohibides pel Parlament de Catalunya en 2014, per aquest altre material antidisturbis conegut com bala d’escuma, un eufemisme que pretén dissimular el seu perill potencial.

Dues plataformes de suport a víctimes d’aquest tipus de mutilacions, Ojo con tu ojo i Stop bales de goma, s’han afanyat a denunciar públicament el descontrol d’una cronificada violència policial desproporcionada i injustificable. Ho han fet amb un vídeo llançat des de les seves xarxes socials on se senten els testimonis, per exemple, de Carles Guillot, Esther Quintana o Roger Español. Se sumen a d’altres entitats, com ara Amnistia Internacional, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans o el Centre Irídia, per exigir també la prohibició de l’ús de projectils de foam, potencialment lesius com les bales de goma, i per “revisar urgentment el model policial mitjançant la creació d’un organisme independent que fiscalitzi les actuacions d’ordre públic dels agents”.

El 2019 van dir que una auditoria, la més gran feta mai als mossos, investigaria els ferits que hi van haver durant les manifestacions postsentència de l’1 d’octubre… i després van condecorar 423 agents!

Carles Guillot

Com totes elles vénen avisant des de fa temps, la substitució d’uns projectils per uns altres no representa cap solució. De forma integral, cal revisar la manera que tenen les “forces de seguretat”, i els seus responsables polítics, d’entendre l’ordre públic en situacions de legítim exercici del dret de protesta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s