Un cordó literari antifeixista al Parlament

Aquesta campanya electoral ha mostrat despullada una trista realitat: els partits polítics no tenen cap pla d’acció davant l’anunciada irrupció parlamentària del feixisme a Catalunya. Són molt lluny d’estar preparats, i units, per desplegar i liderar un “cordó sanitari” per plantar cara a Vox des de les institucions i els carrers. Però és que els debats electorals han demostrat que ni tan sols saben quina actitud prendre i què fer dialècticament contra ells quan se’ls regalen micros, càmeres i temps televisiu de debat per vomitar la seva bilis. Tristament, en endavant, l’aparador es traslladarà al faristol del Parlament, i resulta força preocupant que el més calent d’una resposta organitzada és a l’aigüera.

Acció antifeixista a Les Corts (foto: Arran)

En aquest sentit, l’escriptor i editor Miquel Adam ha llançat des de twitter una proposta als partits per aïllar l’ultradreta a l’hemicicle. Una idea per a la qual demana la complicitat dels gremis d’editors, de llibreters i d’Òmnium Cultural, entitats totes elles que de seguida s’han mostrat disposades i favorables.

Amb el permís d’en Miquel Adam, reprodueixo a continuació la seva invitació:

“Aquest matí, a la ràdio, preguntaven als líders dels diferents partits com pensaven aïllar l’extrema dreta un cop hagi ocupat els seus 11 escons al Parlament. Amb més o menys matisos, els líders asseguraven que debatrien paraula per paraula el discurs de l’odi. D’altres propugnaven ignorar-los, aixecar-se i marxar, la qual cosa implica cedir-los a canvi de res la tribuna del parlament. No m’agrades: aguanto la respiració fins que acabes. Cap d’aquestes propostes m’ha semblat satisfactòria.

Cal partir de la base que l’extrema dreta és tòxica. Em sembla mentida que, en els ambients que deuen freqüentar la classe política no hi hagi individus dels que se sol anomenar tòxics. És impossible, enfrontar-se a un individu tòxic. Et fa perdre el temps, et xucla l’energia, no es donarà mai per vençut. Són genis de la retòrica, del sofisme. Acabes ballant al seu compàs, o ofegan-te en la teranyina que pacientment ha teixit al teu voltant. I he tingut una petita idea, que elevo a qui correspongui de tots els partits polítics, a Òmnium, al gremi d’editors i al gremi de llibreters. Aviam si em sé explicar…

Voleu desactivar el discurs tòxic de Vox sense embrutar-vos? Voleu fer de les penes punyalades? Voleu una campanya de foment de la lectura útil i efectiva? Sí? Doncs fem dels quatre anys que passaran al Parlament el pitjor malson que puguin imaginar. Que es formi una comissió parlamentària i extraparlamentària (no sé si això existeix), amb suport d’editors i llibreters. Tots els editors tenen en els seus catàlegs llibres que parlen sobre les brutalitats que van cometre els putos nazis. Me’n venen al cap dos, així sens pensar-hi gens: En el llibre «Calle Este-Oeste», de Phillippe Sands, es relata que els oficials de les SS agafaven nadons de dies i es dedicaven a fer pràctiques de tir contra els seus cossos. A «Maus», d’ Art Spiegelman, es relata com un soldat nazi agafa pel peu a un nen i el mata a còpia de colpejar-lo contra un mur. N’hi ha centenars. N’hi ha milers. Que es llegeixin fragments escollits com aquests després de qualsevol intervenció de Vox, per molt anodina que sigui, sobre el tema que sigui, cada dia.

Canviar-los constantment el tema per dedicar-se durant quatre llargs anys a explicar coses nazis. Mira si hi ha llibres. Mira si hi ha testimonis. Herois antinazis de totes les ideologies. Testimonis dels guetos, dels camps, de jueus, de gitanos, d’homosexuals, republicans, comunistes, socialdemòcrates, catòlics, de totes les nacions d’Europa. Els editors, que coneixen millor que ningú els seus catàlegs, i els llibreters, amb la seva visió panoràmica, podrien suggerir i cedir fragments d’aquesta mena, però no només. No parlem només de la cara més abjecta d’aquestes rates. Estudiem-les. Desemmascarem-les. Són quatre anys de tenir-los allà dins tancats. Organitzem-los una punyetera carrera universitària: Auge del nazisme. Populisme. Propaganda. Puch de Munich. Crema del Reichstag. La Nit dels Vidres Trencats. La Solució Final… Teoria i pràctica.

Aquesta comissió s’encarregaria de sistematitzar les lliçons, de redactar les fitxes que llegirien els parlamentaris després de cada punyetera intervenció de Vox. De trobar els testimonis més escruixidors. Assaig + Història + Literatura testimonial + Literatura de l’Holocaust. Per la vena. Durant quatre anys. Intervenció rere intervenció. Per això serveix llegir, hòstia. Per matar-los d’avorriment o per inundar-los de vergonya. I potser, només potser, serveix perquè els electors que els voten sàpiguen quina classe de xusma porten al Parlament. Fi.”

Una resposta a “Un cordó literari antifeixista al Parlament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s