El passat 16 de desembre, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) presentava els resultats d’un treball de mapatge comunitari de la ciutat de Barcelona fet amb perspectiva ambiental i de justícia global, un projecte coral que ha comptat amb la col·laboració de moltes altres entitats altermundistes i ecologistes.
L’objectiu és traçar línies de connexió directes entre els engranatges del funcionament d’una ciutat com la capital catalana i els impactes ambientals que pot generar arreu del món. En definitiva, avaluar la dimensió de la petjada que l’activitat econòmica que emana o passa per Barcelona deixa en termes de canvi climàtic, destrucció d’ecosistemes o contaminació de l’aire i l’aigua al Sud Global.
Els autors defineixen el projecte com “la construcció d’un mapa col·lectiu en el qual les diferents actores que hi participen proposen la seva pròpia interpretació territorialitzada de les injustícies ambientals i climàtiques que genera la ciutat”, i a aquesta metodologia l’anomenen “cartografia crítica comunitària”. Una eina per desafiar les narratives dominants, i “ajudar a entendre millor la nostra realitat i relació amb l’entorn”.
N’hi ha molts exemples d’activitats o decisions que es desenvolupen o es prenen a Barcelona i que tenen importants conseqüències en relació a l’emergència climàtica mundial o en termes de justícia global a països empobrits del Sud. En un fil des del perfil a twitter de l’ODG de fa pocs dies, l’observatori enumerava un bon grapat d’aquests exemples que registra el mapa #ImpactesBarcelonaSud.
En ell fa un recorregut que passa pel port o l’aeroport de la ciutat, infrastructures amb continua voluntat de creixement i que contribueixen notablement en emisions a l’escalfament global. Assenyala també les oficines d’empreses transnacionals com Agbar, Endesa o TBC on es prenen decisions amb fort impacte sobre la contaminació d’aqüífers, el sòl o l’aire a territoris molt lluny de Barcelona. Repassa, en definitiva, activitats industrials i financeres, de trànsit d’importacions i exportacions, gestió de residus, hàbits de consum, etc… que des de la ciutat contribueixen a generar conflictes ambientals o de vulneració de drets i sobiranies arreu.
