Renda Bàsica… i si no és ara, quan?

Des d’una òptica d’economia redistributiva, la Renda Bàsica Universal (RBU), en tant que assignació monetària incondicionada, es planteja com una política social necessària per garantir el dret a la vida de les persones, amb dignitat i en condicions materials suficients i objectives. Els seus teòrics i defensors aposten, a més a més, per un replantejament radical de les polítiques públiques de serveis socials i socioeducatius, amb l’objectiu paral·lel d’obrir noves possibilitats en altres dimensions de la vida on actuen els i les seves professionals.

Arran de la crisi de la COVID-19, durant el primer estat d’alarma pandèmic, un grup de professionals del sector públic i de la iniciativa social va voler passar a l’acció a favor de la RBU, amb el convenciment que la situació actual és un bon moment per reivindicar i treballar canvis estructurals. El punt de partida va ser l’impuls d’un manifest per sumar coneixement i forces en l’àmbit d’aquelles persones, iniciatives i grups que fa anys venen reivindicant la RBU, tot contribuint a reforçar-ne la visibilització i la incidència política.

La seva oportunitat ara és evident donat el fracàs, a ulls de l’opinió pública, dels subsidis condicionats, la persistència i l’augment de la pobresa i la precarietat, o l’increment insultant de les desigualtats socials. A més, cal afegir la convicció, compartida cada vegada per més persones de que sense l’existància material garantida, sense una autonomia econòmica mínima, la llibertat no és possible.

No es tracta d’una proposta idíl·lica, sinó que es fonamenta en una tradició política, filosòfica i econòmica que avala la seva viabilitat i sostenibilitat. El que fa temps semblava una utopia marginal, avui és una visió que cada vegada compta amb més partidaris, també en l’àmbit acadèmic. Les propostes a favor de la RBU acumulen quatre dècades d’estudi, i són moltes les experiències que s’han impulsat arreu. A l’Estat espanyol, els debats van sorgir a partir dels anys 90, en destaca el treball de la Xarxa Renda Bàsica.

El treball assalariat és la via a través de la qual les classes treballadores han obtingut els recursos materials per “guanyar-se” la vida. Però, en molts casos, no es tracta d’una elecció, sinó d’una coacció. El mercat laboral esdevé l’eix vertebrador del conjunt de relacions socials i també de les possibilitats reals de subsistència. Sobre la base del treball remunerat es defineix la riquesa, però també la pobresa, l’explotació, la precarietat, l’exclusió, etc. La Renda Bàsica Universal apareix com a proposta de canvi de paradigma. Obviament, no com la solució definitiva. De fet, no té sentit si no s’acompanya de polítiques públiques: l’educació i la sanitat universals, la garantia d’un habitatge digne, l’emergència climàtica i la transició ecològica… En definitiva, una major intervenció democràtica dels sistemes de producció i reproducció social.

Recentment, Carme Porta i Sergi Raventós, membres de la Xarxa RB i dos dels més qualificats teòrics de la RBU a Catalunya, escrivien al diari Públic un article d’opinió al respecte amb el títol “Renda Bàsica Universal: una vacuna contra la inseguretat econòmica“. En ell recorden que “estem davant d’una sindèmia, una tempesta perfecta on els aspectes sanitaris i socials, amb dinàmiques vinculades a la desigualtat i a la vulnerabilitat, s’entrecreuen“. Però més enllà de l’omnipresència mediàtica, i en el debat polític, de les mesures sanitàries necessàries per afrontar la pandèmia, alerten que allò que “provoca cada cop més malestar i descontentament entre una part important de la població és que no es treballa amb la mateixa intensitat d’informació, recursos, mesures i estratègies efectives per fer front a la crisi social i econòmica que estem patint“. En aquest sentit, defensen que la Renda Bàsica Universal podria ser un bon tallafocs davant d’aquesta sindèmia perquè a diferència dels ajuts condicionats, les solucions misèrrimes o les pal·liatives que “no doten a les persones de recursos suficients per a viure“, només una renda bàsica individual, universal, incondicional i suficient pot “garantir l’existència i aportar solucions a mig termini en un sistema més equitatiu i redistributiu de la riquesa“.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s