Negar l’empadronament, una baula més del racisme institucional

A finals del mes d’octubre, amb l’impuls de la Fundació Ficat i de la Coordinadora Obrim Fronteres, es va posar en marxa la campanya #PadróXTotes. El seu objectiu: garantir l’empadronament de tots els veïns i veïnes, independentment de la seva situació administrativa o habitacional.

La pandèmia ha posat de manifest la situació de vulnerabilitat que pateixen moltíssimes persones. Un dels col·lectius més vulnerable és el de totes aquelles persones que, davant la greu crisi habitacional, en no disposar de cap títol d’ocupació de l’habitatge on viuen, veuen denegat el seu dret a l’empadronament, i per tant ni han pogut obtenir la targeta sanitària, ni tampoc poden accedir a cap mena de formació, ajut d’emergència, o d’altres serveis públics.

La legislació actual sobre els empadronaments deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideix habitualment. Que tota persona que viu en un municipi (amb independència de la seva situació administrativa) tingui obligació d’empadronar-se comporta també alhora que l’administració local tingui la mateixa obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi.

Moltes organitzacions locals de suport a col·lectius migrants a municipis com Terrassa, Premià, Reus, Mollet, Mataró, etc. han expressat reiteradament la seva preocupació per la dificultat continua i manifesta d’empadronar habitants que resideixen als seus municipis, sobretot, en el cas de les persones que arriben de països extracomunitaris. Denuncien que aquest greuge és una mostra més del racisme institucional, i recorden que molts ajuntaments incompleixen conscientment la legislació vigent al respecte, així com els diferents pronunciaments del Síndic de Greuges.

Click sobre la imatge per consultar i descarregar els documents necessaris per actuar en cas de negació d’empadronament

De la legislació existent actualment (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local Art. 15, 16 i 17 i diverses resolucions per les que es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre l’actualització del padró municipal, essent la darrera la del 29 d’ abril de 2020) queda clar que per al tràmit d’empadronament no és imprescindible aportar un títol d’ocupació per poder demostrar que es viu en un habitatge i, per tant, es poden aportar diferents tipus de documents. Fins i tot es preveu realitzar una inspecció municipal per verificar el domicili i possibilita que, en alguns supòsits, s’empadronin en una “adreça fictícia” del propi municipi.

Cal utilitzar el padró com el que és: un mecanisme d’inclusió i convivència, és a dir, un instrument per garantir els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes del municipi, facilitant l’accés als drets universals fonamentals com la salut i l’educació, i en cas de persones immigrades sense permís de residència, poder acreditar el temps de residència a l’Estat espanyol per poder regularitzar la seva situació.

És necessari que les administracions compleixin la llei, però també que treballin per eliminar la discriminació de les persones més vulnerables, persones sense sostre, que viuen en habitacions rellogades o en habitatges sense subministraments bàsics, veïnes que, sense l’empadronament, veuen negats els seus drets més bàsics.

Concentració a la porta de l’Ajuntament de Mataró per demanar un padró per a tothom. Foto: Dignitat Migrant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s