Els països bàltics, –Lituània, Letònia i Estònia–, van declarar la seva independència el 1990 i van haver d’afrontar el gener de 1991 un intent d’agressió per part de les autoritats soviètiques per recuperar-ne el control. Durant aquesta crisis, els tres governs depengueren en gran mesura dels mètodes de resistència noviolenta que havien après dels escrits de Gene Sharp. El ministre de Defensa de Lituània, Andreus Butkevicius, en 1991 deia: “Mai no tindrem un exèrcit prou fort com per defensar-nos d’un agressor estranger. El nostre objectiu només pot ser el de derrotar-lo moralment, econòmicament i políticament, no físicament“. I tot citant l’obra de Sharp, proclamà: “Prefereixo tenir aquest llibre a una bomba atòmica“.
L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va prendre la figura de Gene Sharp com a referent per plantejar el present i el futur de la defensa per mitjans civils contra les amenaces que habitualment s’han confiat a la defensa militar. L’any 2018, coincidint amb la mort del pensador nordamericà va editar “La defensa civil noviolenta” dins de la seva col·lecció “Eines de Pau, Seguretat i Justícia”. La publicació recull i fa balanç dels conflictes més significatius afrontats amb mitjans noviolents fins a l’any 1990, i exposa les claus que permeten fonamentar i organitzar una resposta civil d’aquestes característiques.
Després de quasi tres dècades, no són pocs els fets que han corroborat aquestes propostes, mostrant que és possible una resposta no militar en multitud de conflictes, i que aquest recurs civil és a les mans de qualsevol poble, sobretot si es prepara.
En la mateixa línia que l’ICIP, el Centre d’Estudis Joan Bardina recupera ara al seu web un complet argumentari amb aquestes 38 idees-força per avançar en una estratègia civil noviolenta capaç de fer front, per exemple, a usurpacions de les institucions o cops d’estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials.
