Camus i la vida al centre

No, no sembla pas un mal moment per llegir o rellegir “La pesta” (Albert Camus, 1947). Obra clau de l’existencialisme del segle XX… “En última instància, l’ésser humà no té control sobre res. La irracionalitat de la vida és inevitable; i així, l’epidèmia representa l’absurd. Però aquesta absència de sentit suprem, tot i que desconcertant, és també potencialment positiva, perquè les noves raons de l’existència arriben lligades a valorar la vida humana només per si mateixa i no per causes superiors a les persones (religioses o ideològiques). Aquest sentit de l’existència, lliure i ateu, es manifesta sobretot en el suport mutu i en la llibertat individual, i en total antagonia amb la indiferència i l’autoritat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s