La Llei Aragonès, o quan l’independentisme neoliberal retalla sobiranies

L’avantprojecte de llei de contracte de serveis a les persones, la “Llei Aragonès“, va entrar a tràmit al Parlament el desembre de 2018, amb l’única oposició de la Cup. Actualment, es troba en fase de discussió d’esmenes a nivell de ponència abans de passar al seu definitiu debat i votació al plenari de la cambra legislativa catalana.

Malgrat que diversos sindicats i col·lectius de l’àmbit de la defensa dels serveis públics van mostrar la seva preocupació per allò que aquest projecte de llei prodria significar en relació a l’externalització de serveis bàsics, especialment d’ensenyament i de salut, l’inici del seu tràmit al Parlament no va generar l’aparició d’esmenes prou potents per part dels grups.

Per aquest motiu, el passat 7 de juny, la FaPaC, els sindicats USTEC, CGT, IAC i SEPC i col·lectius com ara Sicom, Marea Blanca, Acampada Mar o Rebel.lió Atenció Primària es van trobar per buscar la forma de visibilitzar entre l’opinió pública l’amenaça privatitzadora que suposa la Llei Aragonès, i per vestir una estratègia comuna amb l’objectiu de dinamitzar la presentació d’esmenes a nivell parlamentari.

Aquest pas endavant ha actuat de catalitzador a la Ciutadella. Ha propiciat major visibilitat a l’acció d’oposició ferma que ja hi havia per part de les quatre diputades cupaires i ha mogut als comuns de la seva tèbia i tímida posició al principi del tràmit de la ponència envers una postura més desacomplexada per obrir la tramitació parlamentària a escoltar i recollir el neguit suscitat entre les entitats. Unes entitats que, mestrestant, miren d’informar a la població i batallen contra el silenci dels mitjans de comunicació i de l’opinió publicada que no fomenta, en absolut, el debat ciutadà al voltant d’una norma que podria ser d’una enorme transcedència social.

Som davant d’una nova fòrmula, molt elaborada i encoberta, que els estrategues del poder polític i econòmic neoliberal inventen en la seva contínua voluntat desregularitzadora per aprimar un ja prou retallat sector públic. Ho fan a base d’amagar autèntiques privatitzacions i precaritzacions laborals darrere de misterioses i suposades gestions directes mitjançant organismes autònoms i entitats públiques empresarials. Tot per consolidar el seu model de gestió mixta publico-privada que ha dut negoci per a alguns, i degradació de serveis públics d’educació, sanitat, serveis geriàtrics o d’infància i d’assistència social per a d’altres.

A nivell parlamentari, aquest nou embat neoliberal l’està liderant ERC, el partit que en l’excepcional context polític actual cerca posicionar-se com hegemònic dins del moviment independentista. Curiosa forma d’eixamplar la base social republicana a costa d’aprimar el sector públic que ha de garantir els serveis més bàsics de la ciutadania. També curiosa manera de liderar un moviment sobiranista a còpia de renunciar a sobiranies populars sobre el control de béns i serveis tan necessaris per a la vida de les persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s