Si vols la pau, no paguis la guerra!

Un any més, han tingut lloc els Dies d’Acció Global per a la Reducció de la Despesa Militar (GDAMS, per les seves sigles en anglès), organizats des de la Global Campaign on Military Spending, entre el 13 d’abril i el 9 de maig. El seu objectiu és contribuir a la sensibilització a favor del desarmament i a la promoció de la cultura de pau en un alarmant context de militarització d’abast mundial.

Segons dades del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), en 2018 la despesa militar global ha crescut per tercer any consecutiu i consolida una línia d’augment accelerat, tant en termes percentuals com absoluts. En relació a 2017, l’increment de la despesa armamentística mundial ha passat de l’1,1% al 2,6%. Això són 83 mil milions $ més, fins a situar-lo en la terrorífica xifra global de 1,8 bilions $. La brutalitat d’aquesta dada contrasta dramàticament amb l’escasa atenció dispensada per estats i organismes internacionals a les greus emergències socials i mediambientals que castiguen el planeta i a milers de milions dels seus habitants..

La voluntat de totes les iniciatives englobades als GDAMS és precisament pressionar els governs per redirigir la despesa militar a cobrir necessitats humanes i mediambientals. Es busca també incidir en l’opinió pública perquè hi creixi l’exigència política de vincular el necessari augment de les inversions en salut, educació, treball o lluita contra el canvi climàtic a l’enorme marge d’estalvi que pot suposar un dràstic descens de la despesa militar. En definitiva, promoure la construcció urgent d’estructures de seguretat humana a las antípodes de la cursa armamentística de l’actual model de relacions internacionals.

Una de les clàssiques iniciatives de promoció del desarmament que descendeix de l’àmbit internacional al de l’Estat espanyol són les campanyes d’objecció fiscal a la despesa militar. Aquí, la seva práctica coincideix precisament amb les jornades GDAMS, ja que la recaptació de l’impost sobre la renda, en el qual se circumscriu l’objecció fiscal, es produeix justament en aquestes dates primaverals. Unes dates en les que aquest any, a més a més, commemorem el trentè aniversari del moviment d’insubmissió al servei militar.

Un cop desapareguda la mili de l’Estat espanyol, el moviment antimilitarista va continuar viu, organitzat i tossut davant d’un seguit de governs entregats als interessos de la indústria militar i a la cultura de la guerra com a únic manual possible per interpretar les relacions internacionals. L’objecció fiscal és la prolongació d’aquella insubmissió de fa tres dècades. Hereva d’aquell moviment que des d’una estratègia de desobediència civil determinada i continuada va assolir alguns objectius importants que avui segueixen assenyalant el camí. Decidir desarmar els impostos és una opció de consciència individual, però quan es converteix en col·lectiva i organitzada transcendeix el simbolisme ètic i muta en acció de desobediència civil amb voluntat d’incidència política i econòmica.

L’objecció de consciència està reconeguda a l’article 16 de la Constitució espanyola, però l’existència fa anys d’objectors fiscals en relació a la despesa militar no ha generat cap mecanisme legal per donar-hi cabuda dins de l’impost de l’IRPF. Els objectors no defraudem ni eludim les nostres obligacions fiscals, senzillament desviem cap a entitats que promouen la pau aquella part proporcional dels nostres impostos que, en relació als Pressupostos Generals de l’Estat, es dediquen al Ministeri de Defensa i a allò que nosaltres entenem que representa preparar la guerra.

No són poques les entitats i organitzacions que ofereixen informació o assessorament per ajudar a desarmar els nostres impostos. Totes elles, bones opcions com a destí per a desviar cap a l’àmbit de la cultura de pau l’esforç fiscal que l’Estat ens reclama per pagar la guerra. Són, només per citar alguns exemples: el Centre Delàs, Fundipau, la Coordinadora d’ONGD Lleida, o Desmilitaritzem a Catalunya; el MOC al País Valencià; Desarma Madrid o Antimilitaristas a Madrid; KEM-MOC Bilbo a Euskadi; Espazo Aberto Antimilitar a Galícia, o ASPA a Andalucía… Així com d’altres associacions o centres d’estudi amb projecció internacional del tipus de Novact, ICIP, International Peace Bureau, la Office for Disarmament Affairs de la ONU, l’observatori Shock Monitor, la Universitat Internacional de la Pau, Acción para la Paz o Sodepaz

Estem carregats de raons per no contribuir a pagar la guerra amb els nostres impostos. Conscients que la pau no és només absència de guerra. És una cultura. I la cultura, cultivar.

(Article publicat en castellà a “Nueva Revolución” el dijous 23 de maig de 2019)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s