Investidura… i dura… i dura… (breu nota en el quart intent)

La repetició d’eleccions té molts riscos, pocs beneficis i cap expectativa de generar un escenari de millora des d’un punt de vista republicà. Ara disposem d’una majoria parlamentària que cal fer servir per bloquejar l’statu quo que ha creat la coalició del 155. Toca explicar bé i deixar ben clar que des d’aquest parlament autonòmic castrat no recuperarem cap autogovern real però sí que amb 70 escons hi tenim una majoria suficient per resistir democràticament una posició clau en l’escac a un règim amb els seus fonaments cada cop més podrits. Res més que això però tampoc res menys que això. Sense menystenir la capacitat coercitiva de l’Estat espanyol i també sense caure en cofoismes d’una reedició del processisme màgic, fem tot allò que forci al màxim el deteriorament del regne i encertem en l’estratègia antirepressiva.

A la Ñ els posa dels nervis que Puigdemont vagi dictant des de l’exili els passos que cal fer al Parlament autonòmic. Seguim! Mentres no sigui possible investir-lo efectivament en territori català, convertim la cambra de la Ciutadella en un satèl•lit del Consell de la República per tensionar la institucionalitat del 155, on ni tan sols els seus arquitectes han estat capaços de guanyar amb les cartes marcades. Davant la insistència en el fals relat de la rebel•lió i de la violència, la millor resposta és continuar fent-nos forts en la narrativa del mandat republicà, democràtic i pacífic de l’1-O.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s