Crònica de la voladura del Parlament o quan diuen Matrix des de Tabàrnia

La coalicio del 155 centra la seva acció política en convertir la repressió en victòria per depressió del seus adversaris, que en aquest conflicte tracta d’enemics a abatre i no per debatre.

La irrupció del jutge Llarena al mig del debat d’investidura de Jordi Turull va suscitar dijous l’alegria i els somriures de hiena als despatxos de l’ala setanta-vuitista del Parlament, allà on l’ambient ranci es fon amb el tuf d’altres espècies rapinyaires dels edificis veïns. Cínica satisfacció de la bancada “no nacionalista” representant de les “garanties”, la “convivència” i el “seny” que avui sense vergonya ha donat l’esquena als familiars del presos polítics quan la majoria republicana els ha homenatjat en seu parlamentària. Diputats i diputades mai més honorables, per sempre hipòcrites senyories.

La voladura judicial pels aires del tercer intent d’investidura d’un President no satisfactori pels derrotats del 21-D ha estat anunciada com l’enèsim final de cicle sobiranista per part del trio Arrimadas – Iceta – Albiol, que comparteixen llit al meublé del Tribunal Constitucional cada cop que algú des de Catalunya parla de divorci amb Espanya.

Aquells qui més se’n foten de la mobilització massiva, pacífica i sostinguda de la dècada sobiranista a Catalunya a còpia de banalitzar-la i titllar-la d’irreal són les mateixes elits pagades per l’Ibex35, neoliberals i fatxendes que es presenten davant l’electorat com a ciutadans, socialistes i populars. Partits polítics que les urnes han situat a l’oposció però que no necessiten guanyar votacions a l’hemicicle perquè es faci llur voluntat i governen la comunitat “autònoma” amb el pes democràtic dels quatre diputats de l’últim grup de la cambra. Profetes de la fractura social que es queixen perquè aquells a qui volen engarjolar trenta anys no els saluden educadament pels passadissos però que abandonen els escons ple sí i ple també per major glòria del mandat representatiu. Progressistes i federalistes amb la boca plena de concòrdia però que amb el mateix desvergonyiment són tan capaços de donar l’esquena a les víctimes de la repressió com de fer-se selfies amb ultres d’avui néts dels feixistes que ahir assassinaven els seus avis republicans.

N’hi ha qui diu que cal fer el govern que ens deixin i recuperar la iniciativa en aquest parlament autonòmic perquè és l’única instància de representativitat de la voluntat popular que ens queda al catalans. Nego la major. Ja no ho és. Només queda el municipalisme i crear una nova institucionalitat al voltant de la República.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s