Només el poble salva el poble… Cerca el teu CDR més proper i organitza’t!

A l’autodeterminació del poble català només li resta una possibilitat: desbordar el parlamentarisme des de l’autoorganització i l’empoderament popular. La via institucional va dubtar en sentir tocar el sostre dimarts 10 d’octubre quan el President Puigdemont va fer allò que no va fer i va congelar l’esperada declaració d’independència en el no-lloc del processisme que ens pensàvem enterrat.

El sector més conservador de l’independentisme s’ha atrinxerat al voltant d’una decisió unilateral presidencial que assegura assumir els resultats de l’1-O però que suspenent els efectes de la proclamació de la República (activació de la Llei de Transitorietat i obertura del procés constituent) no fa més que situar el poder coercitiu de les porres per sobre del valor democràtic dels vots.

Els comitès de defensa del referèndum (CDR) tenen ara més sentit que mai. Un cop passat el diumenge de la votació, n’hi ha qui defensa que s’haurien de rebatejar convertint la R final en inicial de República. Això tan se val, però el que està clar és que la defensa del referèndum no es va acabar amb el blindatge dels col·legis i les urnes. Ara toca defensar el resultat. Un resultat que no és altre que el reconeixement del poder de l’autoorganització popular com a força de transformació. Un poder que va mesurar la seva potència el primer dia d’octubre com cap altre mobilització social o política ho havia fet abans en aquest petit racó del món. Un empoderament ciutadà que encara va demostrar més capacitat d’eixamplement del seu espai dos dies després amb una vaga general que va empetitir les porres de l’Estat espanyol i va fer grans les paperetes de vot que milions de catalanes i catalans vam defensar tossudament alçats.

Assemblea del Comitè de Defensa del Referèndum dels barris Fort Pienc, Sagrada Família i Dreta de l’Eixample (dimarts 11 d’octubre)

El procés ha estat fins aquí un camí de difícils equilibris polítics en la seva dimensió institucional. Però cal no ometre la dialèctica que s’ha generat també entre aquest parlamentarisme i el vessant dels contrapesos de poder popular que ha generat al carrer la defensa del dret d’autodeterminació. L’orografia d’aquest moviment tectònic dels últims anys al nostre país està plena de muntanyes i valls fruit de la tensió entre la institucionalitat i l’autoorganització de la gent. El resultat és el paisatge actual.

Perquè el Parlament pugui fer el cim de la proclamació de la República cal que se senti desbordat per un empoderament popular que exigeixi començar ja el procés constituent. Només el poble salva el poble!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s