2 d’octubre de 2017

A l’endemà, ni tot canviarà ni res no serà igual. Com diria el poeta de Roda de Ter: tot estarà per fer i tot serà possible.

Si el primer dia d’octubre és una jornada cridada a escriure la història, el segon caldrà fer una crida a la correcta lectura dels aconteixements. Una lectura sense les inèrcies dels relats de l’anterior pantalla processista. Els fets consumats hauran esvaït el fum d’aquests últims anys de declaracions d’intencions sorolloses i de l’ensordidor silenci del ninguneig com a resposta. L’impacte del xoc entre els governs català i espanyol ha de servir necessàriament per tornar a la política allò que mai hauria d’haver abandonat la seva via: la mesura i governança de la voluntat d’un poble a decidir sobre el seu esdevenidor.

En deu anys, la judicialització extrema del conflicte polític ha provocat uns moviments tectònics que han acabat per aixecar una muntanya d’insubmissió impensable fa molt poc temps. Arribats a un punt de no retorn, a l’independentisme només ens serveix evidenciar ben visiblement que l’Estat espanyol ha perdut el control sobre el territori i els ciutadans catalans. Les urnes plenes dels nostres vots són la millor imatge del fracàs del poder coercitiu d’un règim que ha substituït la seducció amb la repressió. Les cues envoltant els col·legis electorals per protegir-los i omplir-los de democràcia són el viu retrat d’un estat demòfob i fallit que s’escuda en el Dret per conculcar drets fonamentals, com si no hi hagués Llei més enllà de l’ordenament jurídic del Regne d’Espanya. El govern del qual ha reduït i confiat tot a un relat que s’escriu sobre la pretesa incapacitat del Govern de la Generalitat per fer efectiu un referèndum d’autodeterminació.

Sobre la lectura dels aconteixements que s’esdevinguin l’1 d’octubre, al sistema de partits que estintola el caduc edifici constitucional del ’78 no li resultarà tan fàcil imposar la interpretació de la realitat que ha volgut fer valer fins ara. El soroll de la brutal escalada repressiva té costos polítics que no havia de pagar quan encara ho podia diferir tot amb el silenci per espolsar-se tota responsabilitat. Però si tot i l’ús de la força coercitiva dels poders de l’Estat, l’embat independentista torna a assolir una mobilització ciutadana massiva amb l’instrument del referèndum, la seva desaparició sobre les nostres vides serà definitiva.

…i en acabar, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s