Faig vacances. Vacances treballades!

Mai m’ha agradat l’expressió “vacances pagades”. M’explicaré. És oportú fer-ho davant la muntanya de tonteries acumulada al voltant de les vergonyants declaracions de Cristina Cifuentes.

Diu la Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid del Regne d’Espanya que ella enguany no farà vacances perquè no són obligatòries i li agrada tant la seva feina que decideix no exercir el seu dret a gaudir-ne. Típic comentari classista, propi d’un raonament extremista emergit del neoliberalisme més salvatge. Poca broma, la classe treballadora tenim un problema si no plantem cara decididament a aquest discurs que està obrint un bon forat entre nosaltres mateixos.

Aquesta colla d’ultres radicals de pamela i corbata pretenen alimentar una cerimònia de la confusió per la qual els drets laborals dels treballadors esdevenen privilegis prescindibles i impropis del nostre temps. Només els cal aigualir-los amb gotes de nova economia, emprenedoria i meritocràcia per dissoldre el sòlid fruit d’anys de lluita obrera dins de la seva modernitat líquida d’escola de negocis. Així, qualsevol contingut social creat abans a escala humana es transforma fins que pren la forma del continent que pretenen, que no es altre que una economia financera on les persones se situen molt a la perifèria de l’interès del capital.

Parlar de vacances “pagades” comporta un punt de vista orientat des del capital. Un punt de vista des del propietari privat dels mitjans de producció i no des de la mirada de la força de treball que els obrers i empleats lloguem a aquest capital. Els drets laborals són el punt d’equilibri entre propietat i força. La seva negació gratuïta és l’afirmació més contundent de l’evident desequilibri. De la mateixa manera que les pagues extres no són cap almoina i formen part del salari pactat, les vacances són part del calendari laboral acordat i no resten fora del contracte. I els contractes estan per complir-los!

Ras i curt, les vacances són treball. Estan en cada minut, hora i jornada que treballem. Si ells ens diuen que les vacances ens les paguen, nosaltres contestem que fem vacances perquè les treballem. Ens cal invertir els termes del seu discurs per no desposseir-nos també de la dialèctica. És el que ens queda.

Magistral i pertinent assaig de Forges sobre la lluita de classes i el materialisme dialèctic
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s