Es diu referèndum i no té cognoms

Tots hem escrit i llegit molt, massa, sobre els cognoms d’aquest referèndum que avui ja té una data, una pregunta i sembla que es va col·locant per al moment del part: la convocatòria. Aquell acte jurídic que ha d’estampar la signatura de l’acta de defunció definitiva del processisme als morros de propis i estranys.

Que si unilateral, que si pactat, que si vinculant, que si efectiu… Lluny de despistar-nos amb els cognoms que pretenen endossar-li els diferents aspirants a la seva pàtria potestat, convé no oblidar el seu nom de pila i el que significa despullat de parentius. Aquells que no volen que la criatura vegi la llum saben que la millor forma d’avortar-lo és atiar les diferències entre els ascendents que es disputen la custòdia compartida.

Existeix un conflicte polític que consisteix en el xoc frontal entre dos subjectes, un dels quals no reconeix l’altre i aquest altre cerca construir-se una legitimitat a mida per escapolir-se de la legalitat del primer en un exercici d’autodeterminació i sobirania. En un context així de tensió màxima entre partidaris de l’status quo i rupturistes, la pugna és entre forces que fan servir centres de gravetat diferents: la ciutadania que emana de la llei o la llei que emana de la ciutadania.

Així, s’entén que un referèndum d’autodeterminació sigui vist com el final o com el principi de l’Estat de Dret, segons qui el jutgi, i també com el pitjor dels atacs en contra o com el millor dels naixements possibles per a un subjecte sobirà. En canvi, el que no s’entendria d’una situació de xoc total és que l’aigua i l’oli facin política en contra de la física i la química imposada per les seves densitats.

Posicionar-se a favor d’un referèndum com a via de solució política i democràtica del conflicte no accepta matisos si qui hi ha davant el considera precisament el pitjor atac a la política i a la democràcia, arribant inclús a negar l’existència de cap conflicte. En aquestes condicions, adjectivar amb circumloquis el dret a decidir votant és fer concessions a qui treballa per evitar-ho i que mai veurà en la consulta directa al subjecte polític que nega res més que un instrument dels rupturistes. No l’accepta i de cap manera el farà seu perquè entén que és un mecanisme per subratllar les fortaleses de l’adversari i evidenciar les debilitats pròpies.

Entrar en el joc il·lusori de que cal esperar a que aquest no-no-no faci acte de presència és tant com endarrerir sine die aquesta via de sortida a l’atzucac. Allò que mesurarà el referèndum del primer dia d’octubre no és només la quantitat de sí i de no partidari de la independència, sinó també el volum de ciutadans compromesos amb aquesta via de clarificació per entomar una solució definitiva al conflicte. O sigui, que els cognoms que prendrà la cosa els posarem entre tots i totes les catalanes. No serà el mateix si vota un milió de ciutadans que si ho fan al voltant de tres milions, que és la part del cens que habitualment vota a Catalunya en unes eleccions amb totes les de la llei (espanyola).

Una participació significativament elevada, malgrat els impediments, les dificultats i el boicot de la maquinària de l’Estat espanyol i bona part del seu sistema de partits, necessàriament implicarà la mobilització d’un segment gran del no. No oblidéssim pas que la mobilització més gran al carrer que fins ara ha pogut comptar l’unionisme són els més de cent mil vots negatius dipositats en aquelles urnes de cartró del 9N. Ni els partits PP, C’s o PSC, ni entitats com Societat Civil Catalana han posat al carrer mai tanta gent partidària a continuar al Regne d’Espanya.

Hi va haver un dia, el 27 de setembre de 2015, que l’independentisme va voler comptar vots. Aleshores, qui ara nega el referèndum també negava el caràcter plebiscitari d’unes eleccions autonòmiques. Però això no va ser obstacle perquè amb els resultats a la mà i un independentisme a dos punts del 50% dels vots, els autonomistes van voler, aleshores sí, interpretar el nombre de sufragis. Es van atribuir tramposament fins i tot la propietat dels vots obtinguts per CSQEP, que no eren statusquistes però tampoc compraven el full de ruta sobiranista plebiscitari de JxSí i la CUP. No van ser, però, el únics en fer acrobàcies interpretatives. En la lectura d’aquells resultats del 27S les tornes van canviar del tot perquè també l’independentisme, amb el números a la mà, va voler canviar la lent per mirar-los, de forma que va deixar de veure vots i va fixar l’objectiu en comptar diputats. Error i trampa d’un i altre costat perquè, reprenent la metàfora anterior, la política no es fa pretenent una dissolució entre l’oli i l’aigua.

Però l’aritmètica resultant en el si del sí i les tensions que va traslladar al seu ampli espectre transversal parlamentari, al cap dels mesos va corregir l’error. Després d’una tortuosa investidura, un pressupost fallit i una moció de confiança superada pel Govern, el full de ruta va tornar a posar en valor la necessitat de mesurar el pes específic dels elements implicats en el conflicte. Comptar vots. Però comptar vots no en unes eleccions autonòmiques obertes a d’altres interpretacions polítiques i ideològiques, sinó en un referèndum. El referèndum que no es va fer el 9N perquè no hi havia ni govern ni majoria parlamentària per convocar-lo, ara sí que compta amb les condicions i volutats necessàries per dur-lo a terme.

I un referèndum amb una pregunta clara i binària és aigua transparent com el metacrilat de les urnes. Uns abocarem un líquid blanc i d’altres un de negre en forma de sí o de no. Barrejats faran una dissolució homogènia amb un resultat més proper al blanc o al negre però que es podrà interpretar perquè el líquid resultant contunuarà essent aigua. L’oli restarà al marge i la seva única oportunitat per guanyar serà que el greix que pretén precintar les urnes sigui més poderós que el volum d’aigua que les vulgui omplir.

Només hi ha un referèndum a sobre de la taula. No té cognoms. És el que és. Be water!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s