Referendumisme

La majoria social i parlamentària favorable al referèndum és inqüestionable i absoluta a Catalunya. El referendumisme podria ser alhora l’escenari i l’instrument democràtic perquè aquestes majories esdevinguin definitivament independentistes. Com?

La Comunitat Autònoma catalana i el conjunt de l’Estat espanyol van entrar en una crisi política i de legitimitat democràtica quan una sentència del TC esmenava l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament català, les Corts espanyoles i referendat pel poble de Catalunya. D’ençà d’aquell moment, els catalans vivim sota el marc legal d’un Estatut que en la seva versió definitiva no ha estat consultat al poble i una Constitució interpretada de tal manera pels poders de l’Estat que ha esdevingut un mur incapaç d’absorbir els embats d’una societat catalana cada cop més organitzada i mobilitzada contra el règim borbònic del ’78.

El sistema de partits espanyol en set anys de desconnexió total amb la realitat catalana ha fet més per l’independentisme que els propis partits independentistes catalans durant dècades. La seva absoluta manca de voluntat i incapacitat per plantejar vies de solució política a un conflicte polític evident però continuament negat ha situat l’independentisme a les portes d’assolir una majoria social quantificable impensable fa pocs anys.

La majoria referendumista a Catalunya és una expressió tan real que avui situa a qui la nega en un terreny demofòbic perfectament identificable i homologable: menysté la legitimitat de majories parlamentàries fruit del sufragi i ninguneja la força d’una mobilització ciutadana massiva, pacífica i tossudament sostinguda que vol autodeterminar-se com a subjecte polític.

La solució serà democràtica o no serà. Dit d’una altra manera: si no pot ser democràtica serà perquè no pot ser-ho en el tauler de joc espanyol i només la unilateralitat i la internacionalització del conflicte faran versemblant una sortida democràtica a l’atzucac.

Un referèndum acordat amb l’Estat espanyol faria possible mesurar l’independentisme enfront del constitucionalisme autonomista (estàtic o reformista). Però si l’acció dels poders de l’Estat i el sistema de partits espanyol torna de nou  a tancar aquesta porta, estarà donant l’esquena, potser definitivament, al seu actiu polític més valuós en terreny sobiranista: aquella part del referendumisme que no s’ha declarat independentista. Encara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s