Sí és sí i no és no

Parlem clar: independentistes i comuns sabem perfectament que només un referèndum esbandeix l’atzucac català. Tots dos imaginaris volem controlar les coordenades d’espai i temps d’una consulta definitòria i definitiva. Els uns i els altres cerquem la forma i el moment adients al nostre interès perquè, parlem clar, qui fa un referèndum el fa per guanyar-lo, no per copsar un estat d’opinió demoscòpic.

Els independentistes, en tot el seu amplíssim espectre ideològic, ja hem convingut que després d’haver picat a totes les portes d’un Estat demòfob ha arribat l’hora de tirar pel dret perquè tenim l’oportunitat i tenim la gent. I perquè sabem que el NO ara està desestructurat i el podem guanyar.

En canvi, els no secessionistes estan dividits entre aquells que volen evitar el referèndum de totes totes perquè defensen l’status quo i aquells altres que treballen per ajornar-lo, tot esperant una nova correlació de forces que derroti l’independentisme. Els primers (PP, C’s i PSC) no són objecte d’aquesta reflexió perquè neguen la major: no hi ha xoc de sobiranies i un referèndum no és cap solució per un conflicte polític inexistent. Però els segons, els comuns, sí volen superar el marc constitucional espanyol del ’78 i també fan bandera d’un referèndum com a via de solució política a un conflicte polític. Però no són independentistes.

Per què afirmo que hores d’ara cal situar els comuns al bloc no independentista? Perquè el seu projecte polític és enfortir-se acceleradament i esdevenir hegemònic en el termini més curt possible. Ells també tenen pressa. Com Podemos a Espanya, el partit que preparen Colau, Domènech i companyia neix decididament per guanyar. No es comporten com els clàssics radicals que es proposen simplement superar l’extraparlamentarisme i es conformen amb una aventura possibilista al món institucional. Els comuns estan construint una màquina de guanyar eleccions. Ho fan en un temps i en un país on els vells actors del teatre polític de les darreres tres dècades ja no estan en disposició de ser els seus adversaris directes. L’obstacle a superar, l’únic relat que pot comprometre de veritat la seva projecció hegemònica, és l’independentisme que tossudament ocupa la centralitat política.

Saben perfectament que permetre arribar el país a un moment definitori en clau d’alliberament nacional forçaria una polarització tal a la massa electoral que faria saltar pels aires la progressió de la qual han gaudit mentre el procés era processista. Només poden resistir l’embat amb el mantra de negar contínuament tota credibilitat, valor i versemblança d’un referèndum unilateral en tant que espai de decisió i temps de definició política. És per això que ara treuen a passejar la petició de noves eleccions. Sense voler que es noti, tiren endavant aquesta tàctica de la mà dels altres no independentistes, aquells que en uns sufragis autonòmics no poden arribar a fer-los pessigolles ni a les soles de les urnes.

Hi va haver un temps que als comuns l’independentisme els va fer servei. Hi van flirtejar mentre transitava per una fase de performance de cartró pedra. Però si la representació esdevé realitat i l’escenari pren solidesa, aleshores els fa nosa. El 9N es van deixar fer fotos amb el #SíNo (alguns fins i tot amb el #SíSí). Si realment el referèndum unilateral de setembre d’enguany fos una reedició d’allò, no els posaria tan nerviosos. El seu problema és que avui ha arribat el dia que sí és sí i no és no. I si guanya el sí, potser encara serem lluny de la independència però més lluny serem de l’ecosistema polític que els ha vist créixer i que desitgen per al seu particular assalt al cel. Podrien ser el no del referèndum però han escollit ser el no al referèndum.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s