Escola Nova 21, un cavall de Troia dins de l’escola pública catalana?

(Reprodueixo aquí, una mica més elaborat, el comentari que he enviat a l’extens reportatge “Llums i ombres de l’Escola 21” que Laura Aznar signa al Crític el dimarts 20 de desembre)

Per utilitzar un llenguatge entenedor per als partidaris de polítiques neoliberals i privatitzadores que cerquen aprimar el sector públic, diré que la meva vivència -després de set anys com a pare d’una escola pública de Barcelona amb moltíssima presència en aquest reportatge- em porta a afirmar que aquest model i experiència d’innovació, més enllà de la possible gosadia i encert pedagògic, és un exemple de “competència desleial” dins del sistema públic d’educació del país.

La trista realitat, en opinió meva, és que darrere d’una façana de cultura colaborativa hi ha l’acceptació d’una pràctica competitiva envers d’altres centres públics que, de ben segur, “encanta” a un Departament d’Educació que fa dècades alimenta i engreixa la concertació com a via encoberta per privilegiar el sector privat allà on només el servei públic, gratuït i universal poden ser garants de cohesió social. Lamentable competència entre escoles públiques per la matrícula, pels escasos i retallats recursos econòmics i pel prestigi, tot acceptant acríticament i sense complexes una cursa per ocupar els primers llocs de llistes i rànquings de qualitat i excel.lència.

Paradoxalment, aquesta innovació que posa en dubte les avaluacions tradicionals dels alumnes no defuig, en absolut, de les qualificacions i classificacions que posen en competència a centres (i també a mestres) entre si. Tot plegat, fent de les preinscripcions i les matrícules un intolerable mercadeig.

Del complet reportatge vull destacar les advertències que hi fa Ramon Font. La tradició i àmplia història de la renovació pedagògica a Catalunya té un denominador comú que a l’Escola Nova 21 ni hi és ni se l’espera: l’horitzó d’un model de societat igualitària i el compromís polític inequívoc per entomar-lo. Una innovació al marge dels “bioritmes” del sistema públic i amb finançament de La Caixa difícilment serà garantia de compromís amb un desig de transformació social en un sentit igualitari i corrector dels desequilibris que el liberalisme econòmic, retallador de serveis socials, ha demostrat abastament.

(imatge via COS educació)

Aquesta innovació “neutra”, despullada d’ideologia i compromís polític, a més a més pot esdevenir una nova porta a noves formes de segregació escolar, com adverteixen no poques veus des de la comunitat educativa del país. Un fenòmen, la segregació escolar, molt alimentat pel mite de la llibertat i el dret a elecció de centre, del qual les famílies no podem defugir la gran part de responsabilitat que ens pertoca.

Finalment, recomano la lectura de dos articles recents sobre el tema: Aquest de Rosa Canyadell a La Directaaquest altre de Maria BorrutElisabet Bermejo a l’Espai Fàbrica. També convido a llegir la resta de comentaris de subscriptors i lectors que fan al final del reportatge al web de Crític.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s