Un parany recorre l’esquerra anticapitalista: Governar la misèria o crear poder popular

​Qui decideix fer política dins de les institucions homologades com a democràtiques pels estats liberals, si ho fa amb la voluntat de presentar una esmena a la totalitat del model econòmic i social capitalista no triga en topar amb el menyspreu o ninguneig d’aquells que l’acusaran de servir només per fer oposició però no per governar.

Tanmateix, n’hi ha qui des de la radicalitat s’hi veu amb cor d’apostar per recollir el guant i s’hi llança a un assalt del cel institucional del “sistema” amb un discurs inicialment rupturista. Dic inicialment perquè aviat comprova que la massa electoral que li permet ascendir a l’olimp de les democràcies representatives dista molt de ser la massa crítica necessària per transformar la institucionalitat des de dins, i molt menys, la realitat.

Aviat pateix també el difícil, sinó impossible, encaix del seu horitzó programàtic de campanya amb el joc de transaccionalitats que imposa l’encotillat escenari institucional, molt allunyat dels espais d’experiències d’intel.ligència col.lectiva que els nous electes practicaven en la seva anterior aparença d’activistes dels moviments socials.

I és que crear poder popular representa organitzar contrapesos als poders econòmics i polítics. Uns poders que històricament han trobat precisament en la institucionalitat de l’estat capitalista el monopoli de legitimació necessari per imposar els interessos propis de les elits que cerquen acumular riquesa i no del bé comú del poble.

Rebobinant dos segles d’història de l’estat liberal i de les democràcies representatives occidentals, podem trobar força exemples d’experiències reformistes que en l’intent de crear espais de poder popular dins del parlamentarisme no han fet sinó que els seus protagonistes hagin estat cooptats. Així, massa moviments socials han acabat assimilats i engolits pels sistemes de partits que criticaven des del carrer, abans de provar l’aventura de la via institucional.

Existeix alguna raó per pensar que en aquest present dialèctic de deutecràcia i capitalisme financer global versus altermundisme indignat la cosa hauria d’anar diferent? O en canvi, és moment d’entendre que no es pot crear poder popular allà on només és permès governar la misèria?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s