Qui prem el botó de l’alarma social?

La fiscalia acaba de demanar l’expulsió del país de Sidil Moctar, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants que defensa el col.lectiu de manters que treballen a Barcelona. Argumenta que en virtut de l’article 89 del Codi Penal és pertinent la deportació perquè Moctar no disposa de permís de treball ni de residència. Sidil es troba en presó preventiva des del 20 de maig i s’enfronta a una petició de privació de llibertat de cinc anys per lesions a un agent de la Guàrdia Urbana. El jutjat va justificar la presó preventiva per risc de fuga i alarma social.

Pregunta: al sintagma nominal “alarma social”, la societat és el subjecte? …o en canvi, és l’alarma el seu objecte central?

Aquest concepte propi del llenguatge jurídic amb el temps s’ha traslladat abusivament a la narrativa mediàtica. Val molt la pena detenir-se a analitzar-lo morfosintàcticament perquè sovint allò que esdevé un mantra repetitiu als mitjans ho és degut a la voluntat flagrant d’elevar la inconsistència d’allò mateix a la categoria de realitat absoluta.

Fa l’efecte que en aquest cas la paraula alarma deixa de funcionar com un adjectiu per descriure un sentiment o vivència generalitzada entre la societat (una societat alarmada per quelcom). Més aviat es comporta com el mot que anomena un objecte: el substantiu alarma que el diccionari defineix com “aquell dispositiu de seguretat que actua quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent”.

Les ciències socials en general, i la teoria de la comunicació en particular, han reflexionat abastament sobre com l’opinió publicada és un instrument generardor d’opinió pública. De la mateixa manera, l’alarma es pot entendre com el botó que els vigilants del sistema premen quan ensumen un risc i volen activar una resposta social per contrarestar-lo. Això ens ha de conduir al vell debat de quins drets i interessos són objecte de major protecció per part del sistema i qui vigila el vigilant que els vetlla.

Algú vol que la societat barcelonina aparegui a ulls de si mateixa enormement alarmada per l’impacte que la presència dels manters al carrer pot tenir sobre la seva seguretat, la seva economia i la seva qualitat de vida. Un clima propici per justificar unes polítiques determinades que són les que necessiten per defensar els seus interessos particulars sota l’aparença de la protecció del bé comú.

Amb el canvi de govern municipal es constata un cop més que l’economia de mercat no deixa marge perquè aquest botó d’alarma estigui sota el control democràtic ciutadà. El resultat de les eleccions locals a la capital catalana el 25 de maig de 2015 va aixecar expectatives de gir radical en les polítiques públiques de l’Ajuntament en relació a governs anteriors de CiU i PSC-ICV. No sembla però que els regidors electes de BeC tinguin (o pretenguin tenir) la potestat d’activar estats d’opinió diferents als quals van fer servir Trias, Hereu o Clos per construir la Barcelona postolímpica, un model de ciutat que el programa electoral de Colau titllava d’aparador insostenible i mafiós. Especialment, en el tema dels venedors ambulants, la continuitat -fins i tot accentuació- del discurs criminalitzador i racista contra aquest col.lectiu de treballadors migrants i empobrits resulta especialment hipòcrita en el context de la construcció del nou model d’aparador barceloní: la ciutat refugi.

Paradoxalment, el fet que activistes dels moviments socials accedeixin a tocar poder polític institucional sembla actuar de fre a l’hora de disposar de capacitat per construir i aportar a la societat un relat de radicalitat democràtica capaç de quallar entre l’opinió pública i de portar-la a posicions d’enfrontament obert i sense complexes amb els grups de pressió econòmics que han teledirigit el govern de la ciutat durant les últimes dècades. 

Anuncis

Una resposta a “Qui prem el botó de l’alarma social?

  1. Vicky

    Impecable análisis de lo que pretende aparecer como un peligro social y constituye un problema al que sólo saben enfrentarse con represión desde las instrucciones

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s