En Comú Podem ha guanyat les eleccions generals a Catalunya amb uns guarismes molt semblants als de fa mig any però amb un sabor de boca a les antípodes de l’eufòria del 20-D.
Els podemistes i les seves confluències perfèriques havien plantejat aquesta repetició de comicis com una segona volta per reblar el clau al malmès bipartidisme espanyol, infringir el sorpasso al P$O€ i fins i tot, en els seus somnis més calents, arribar a assaltar els cels de la pell de brau i galopar, galopar, galopar hasta enterrarlas (gaviotas) en el mar. La nit, però, es va tancar amb la humiliació i la desvergonya d’haver de sentir el Sí se puede dels imPAHrables com a càntic de victòria al carrer de Génova, de la mà d’aquell hit futbolístic del Yo soy español, español, español… dels gregaris de la Roja (antes que rota).
Domènech va intentar quadrar el cercle per mirar de dissimular les cares llargues al mateix faristol que, en una nit de desembre no massa llunyana, havia estat escenari d’experiències boreals als ulls dels més comuns dels mortals de l’àrea metropolitana de Barcelona. Va parlar de consolidació d’un espai polític a Catalunya que ha arribat per quedar-se i tard o d’hora, guanyar. Ell i tots els politòlegs del laboratori Colau saben perfectament que aquest resultat, ara repetit, respon a un comportament electoral propi d’unes eleccions espanyoles i no d’un sufragi on el marc sigui estrictament català. Han estudiat prou la història contemporània d’aquest petit país de campanars veïns en l’espectre visible com per deixar-se de fantasmades i entendre que ara els interessa oblidar la insistència i la pressa de setmanes enrere per repetir eleccions autonòmiques al Principat.
E-16: tocat i enfonsat el relat de reformar el regne borbònic del ’78 des de la fraternitat plurinacional dels seus pobles. Difícilment cap independentista tornarà a comprar el mateix discurs en unes eleccions. Molt menys si són per escollir un Parlament que hagi de constituir una República catalana. Aleshores, la gran bossa de vots sobiranistes manllevada per ECP després del 27-S tornarà a la seva versió original, sigui CUP o ERC.
El mateix Domènech, Asens, Pisarello i d’altres caps pensants d’aquest espai avui parlen d’un gir sobiranista cap a l’esquerra. Res que no sabéssim des de les municipals, les autonòmiques i les generals de 2015. Hauran de tenir el coratge suficient i la humilitat necessària per internament fer la lectura de que ells en aquest gir són un actor important però no hegemònic.
Hauran d’escollir entre festejar amb una parella independentista o amb una de federalista perquè amb totes dues alhora com fins ara els resultarà impossible en el futur immediat.
