Només el poble salva el poble!

No veig les institucions polítiques revolucionant, en el seu sentit literal, el model social que imposa l’economia de mercat. Penso que una transformació que reverteixi els desequilibris inherents al capitalisme només pot arribar per la via de l’aprofundiment de contrapoders que facilitin bastir un poder popular post-capitalista. Només el poble salva el poble!

Això no treu als moviments socials mirar d’aprofitar forats i escletxes que la participació en la política institucional els pot oferir. Entenc que accedir a determinades quotes de decisió política en governs o parlaments de l’autoanomenada democràcia liberal pot esdevenir una oportunitat interessant… però una oportunitat per a què?

Ens equivocarem si confiem que tocar poder institucional modifica automàticament les relacions de poder i dominació que imposen des de fa segles els estats de confesió capitalista. Que activistes de diferents lluites del carrer es converteixin en diputats o que fins i tot ocupin llocs de govern no retalla les distàncies entre dominadors i dominats en aquesta guerra de classes que la Internacional neoliberal guanya tossudament dia a dia fa massa temps. Ni molt menys fa que els moviments socials “okupin” centres de poder real per assolir canviar des de dins el cor de la bèstia.

image

Serem molt ingenus si pensem que aquest ascens d’activistes a escala institucional és un fet revolucionari en si mateix, sense entendre que tot el que passa dins de l’arquitectura política del sistema és una concessió i succeeix perquè no posa en perill real de col·lapse l’edifici institucional que sosté l’hegemonia de poder econòmic dominant.

Què podem esperar aleshores de la irrupció de “representants” de moviments socials en ajuntaments, conselleries o ministeris? Possiblement, la millor oportunitat que ofereix aquest fet és la basculació del centre de l’agenda política a posicions més favorables per donar visibilitat a experiències pràctiques i relats teòrics que cerquen el creixement de contrapoders fora del marc institucional.

La promoció d’un ecosistema polític que afavoreixi comportaments ciutadans crítics amb les relacions de poder és el millor servei que podem esperar d’aquells dels nostres que opten per treballar des de les institucions… I el millor servei que els moviments socials poden continuar fent per bastir poder popular és no relaxar la pressió sobre aquestes mateixes institucions.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s