L’exemple revolucionari kurd que arriba de Rojava

Coincidint amb l’aniversari de l’alliberament de la ciutat kurda de Kobanê, s’ha convocat a Barcelona una concentració el dimecres 27 de gener (19 hores, davant del consulat turc al Passeig de Gracia, 7). El lema és contra el genocidi del poble Kurd i per la revolució al Kurdistan.

AZADI, Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd (@AzadiPlataforma)

image

L’estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat kurda de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat va ser atacada per Daesh però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: No passaran!

El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les milícies YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge per part d’Estat Islàmic. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces gihadistes, un baluard de llibertat enmig del caos i la destrucció de la guerra de Síria.

Aquesta victòria va desfermar un creixent interès a tot el món per Rojava (regió autònoma kurda al nord de Síria) encara que el projecte de democràcia radical que allí es desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d’autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds front al règim sirià d’Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territori natural en quatre estats (Turquia, Iran, Iraq i Síria) va dibuixar unes fronteres només amb l’objectiu de mantenir el control per part dels estats occidentals, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els va ser negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Així i tot (o potser precisament per això) van ser capaços de generar un moviment social i un projecte polític que no poden ser ignorats.

Les seves dures crítiques a l’imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l’experiència d’una organització revolucionària com el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) amb gairebé 40 anys de història, els ha portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Bookchin, entre altres referents. La cerca de autonomia i la construcció de una estructura social de baix a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d’un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a Orient Mitjà com al món sencer.

Hi ha molt que aprendre d’aquesta extraordinària lluita, ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una àmplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en les milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte.

Entenen que el alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models d’estat-nació.

El compromís amb el territori forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme.

L’organització en zones autònomes brinda una oportunitat per crear models replicables a escala global, buscant així ampliar i compartir els aprenentatges d’aquest experiment polític. I és a Rojava, en la Síria que viu la massacre i l’autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, en l’Occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així que un altre món és possible, un món on càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxi.

Turquia, l’aparent estat democràtic, respon militarment. Sota pretext de combatre el terrorisme, es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda, centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d’autodefensar-se, la població han accelerat la creació d’unitats de defensa civil. El Moviment d’Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política del conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per defensar-se de l’ocupació militar i els assassinats indiscriminats i les massacres de l’estat turc, promovent un altre dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l’autodefensa.

La Plataforma en Solidaritat amb el poble kurd, Azadí (llibertat, en llengua kurda) convida a donar suport a la lluita dels pobles de Kurdistan, tot creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s’estan vivint i que es respectin els drets humans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s