Via fora pel camí del mig de Sabadell

image

Arribats a aquest punt de tensió, no resultaria estrany que l’Assemblea Nacional de la CUP de demà diumenge a Sabadell es resolgui amb l’opció mixta del NO però SÍ. Intentar ja la ruptura i mirar de no trencar-se en l’intent.

Consistiria en acceptar, encara que sigui per eliminació dels altres, aquell escenari que podria minimitzar més el risc de trencament de l’Esquerra Independentista que els darrers anys ha trobat en la CUP la millor aposta estratègica per bastir la unitat popular. Significaria no donar suport a la proposta de pacte presentat per Junts pel Sí, absolutament insuficient després de tres mesos de converses, però prestar dos vots i vuit abstencions per afavorir una investidura que situi el procés en la via de ruptura unilateral. No comprometre res amb el relat de JxS però evitar tornar el procés a un estadi autonomista.

Aquesta sembla que seria l’única sortida que el sector més radicalment anticapitalista de la CUP, i contrari a la investidura de Mas, podria arribar a acceptar per digerir el gripau de no aprofitar l’oportunitat que disposa ara per trencar l’hegemonia política neoliberal al país. Una dreta nacional que amb Mas ha sabut apropiar-se de l’imaginari independentista per tapar les seves misèries i decadència.

Alhora, el sector que no vol sentir a parlar de noves eleccions amb promeses de noves hegemonies que passen per retardar la ruptura unilateral amb l’Estat espanyol comparteix evitar cap maridatge amb el relat juntaire més enllà del moment de la investidura. Marcar així perfil ideològic per continuar un relat propi d’una ruptura que és doble: amb l’estat i amb els interessos hegemònics que neguen l’alliberament nacional i popular del poble català al Principat. Tirar pel dret i fer possible la primera sense diluir ni hipotecar el futur de la segona. Tot esperant que el xoc de trens amb l’estat i la seva presumible repressió -convenientment combinada amb el fracàs de l’expectativa autodeterminista de Podemos a Espanya- faci que el marge per eixamplar la base social independentista per l’esquerra prengui definitivament partit per l’aposta anticapitalista de la CUP.

Decidir això per part de l’assemblea seria posar en valor el full de ruta cupaire que ha portat al Parlament deu diputats que, tot i ser el grup més petit de la cambra, són decisius defensant un procés constituent indefectiblement binari amb visió social i nacional de la ruptura. Potser, no fer de fre del procés ara i haver de pactar pas a pas cada dia dels propers divuit mesos és l’únic camí que li resta hores d’ara a les candidatures d’unitat popular per no dividir-se en dues meitats i esdevenir intranscendents, fagocitades pels juntaires i pels comuns. Desfer un nus ara per continuar tensant la corda perquè el realisme de la política de fets consumats i el consum dels fets de la política real facilitin aviat una altra oportunitat perquè canviï la correlació de forces a JxS i que un canvi d’hegemonia cap a l’esquerra vagi fent via… Això sí, via fora!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s