Avís per a navegants: Mar, Mas i Març de fons!

Calma!

L’única cosa que ha passat a Manresa és que a partir d’ara cap partit corrupte, austericida i en decadència condicionarà gratuïtament el procés constituent per fer una república en aquest racó del món.

Al timoner amb dret a decidir com, quan i a qui es vota -9N, 27S i JxSí- se li ha acabat la conya marinera i trontolla la seva posició de proa al vaixell. Sí, a aquell mateix capità que reunia la tripulació del viatge a Ítaca per explicar-los la seva carta de navegació i els deia: “Puc ser el primer o puc ser l’últim… ja veuen que no hi ha condicions personals”.

Artur Mas, primer va evitar desobeir obertament l’Estat fa un any, tot reduint la gran promesa d’un referèndum a una consulta de fireta. Després va convertir la prerrogativa presidencial per convocar eleccions en moneda de mercadeig per especular amb el plebiscit. Finalment va saber forçar al “cap de l’oposició” a acceptar una llista unitària on amagar les vies d’aigua obertes al seu partit i poder repetir de canditat, convenientment protegit per evitar retre comptes per la seva tasca de govern. Cal reconèixer els seus dots de vell llop de mar que ha fet passar la nau per allà on ha volgut i que ha fet empassar-se tots els gripaus del camí als voluntariosos grumets d’ERC.

Però les urnes el 27 de setembre van sembrar una llavor de motí al processisme que aleshores no van encertar a mesurar des del pont del transatlàntic de JxSí. Aquells simpàtics cupaires que navegaven paral.lelament remant en xalanes i empenyent furgonetes, de cop i volta es van veure investits com a pràctics -ves per on- imprescindibles per portar l’altra investidura, la del president, a bon port …I van començar a parlar com sempre del què, del com i del quan. Just de tot allò que el vell capità estava acostumat a reservar-se per a ell: el dret a decidir-ho tot.

image

Qui finalment va formar la “papereta del Sí” al voltant de Mas va cometre el doble error d’entendre la “papereta del Sí” de la CUP-Crida Constituent com un simple complement abans i després del 27S. La nit electoral, els juntaires van voler fer confondre el “mandat democràtic” de les urnes amb el seu programa electoral i amb el full de ruta que els havia traçat el president de CDC. Des de la seva majoria relativa inqüestionable es van apropiar de la majoria absoluta de 72 diputats independentistes sense entendre que per fer-ho, ara sí i de totes totes, havien d’obrir la carta de navegació als revolucionaris anticapitalistes de la furgoneta, que dit sigui de pas, bé que havien empès el 9N i el 27S, tot i no haver estat tinguts en compte per dibuixar aquell full de ruta.

Sembla lògic que les candidatures d’unitat popular escenifiquessin de nou a Manresa (i van…) la seva determinació per forçar un cup de timó per vèncer la mar de fons que diu “Mas o Març”! Les primeres reaccions d’aquests dies demostren que encara són un cos estrany difícil de pair pel sistema de partits català forjat durant quaranta anys d’autonomisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s