Més #pressingCUP, més eleccions o més Mas?

image

Veig tres escenaris versemblants darrera de l’actual escenificació d’enterrament de Convergència Democràtica de Catalunya. Tres possibles lectures en clau de “procés”:

1. Més #pressingCUP
Un funeral polític de les sigles CDC pot ser un nou pas en el relat de ficció ofert des de JxSí en el sentit de mostrar al públic indepe que es fan concessions a les Candidatures d’Unitat Popular per facilitar la formació d’un govern presidit de nou pel Molt Honorable, en funcions, Artur Mas. Tot hauria començat per una declaració parlamentària d’inici del procés constituent de la República Catalana amb un evident contingut de rescat social del gust de l’àmbit cupaire. Hauria continuat durant la segona votació fallida d’investidura amb l’oferta d’un govern amb tres vicepresidències potents i corresponsables com a picada d’ull a la proposta inicial de la CUP en el sentit de formar un govern “coral” de transició. La invitació en aquell mateix debat per acordar un vot de confiança passat uns mesos com a vàlvula de control al nou executiu Mas hauria estat, fins ara, la darrera demostració de que els 62 diputats de la majoria juntaire fan cessions per atreure la simpatia dels 10 diputats independentistes anticapitalistes necessaris per solidificar el “mandat democràtic” sorgit de les urnes el 27S.

Ara, l’enterrament del partit del President, tacat de corrupció i retallades inassumibles pel paladar dels electors de la CUP, seria l’últim cartutxo a cremar per no haver de cedir en el protagonisme d’Artur Mas, tot simulant alhora trencar amb el passat que personifica el seu nom. Així doncs, l’objectiu d’aquest moviment en aquest moment seria subratllar un suposat immobilisme dels d’Antonio Baños en les negociacions i un intent d’obrir una porta a què els seus 10 diputats puguin construir un relat d’acceptació del nom de Mas presentable davant dels més de tres-cents mil electors que van comprar un vot que deia “Mas No”.

2. Més eleccions
Una altra possibilitat és que l’ànima neoliberal de JxSí, al marge d’ERC i independents de la llista, hagi pres ja la decisió estratègica de deixar el “procés” en stand by i forçar una nova contesa electoral com a marc polític més favorable per entomar la refundació del partit que durant trenta anys ha estat el pal de paller del nacional-liberalisme burgés català.

Per què hauria de ser aquest el marc més favorable per fer la refundació de CDC? En primer lloc, perquè disposen de la maquinària mediàtica necessària per poder llançar als lleons del circ sobiranista a un culpable clar: la intransigència de l’independentisme anticapitalista. Amb aquest (cu)l(p)able com a ase dels cops resultaria més senzill reprendre un relat possibilista nacionalment de digestió fàcil pel sector més poruc i incrèdul de l’independentisme sobrevingut del darrer lustre. A més a més, un escenari general de desànim i frustració sembla un ecosistema més propici per dissoldre el programa de refundació d’un ideari vell que necessita recautxutar-se que un altre taulell de joc d’efervescència política que bulliria amb la prespectiva real de ruptura nacional i social, sense marge per reedicions de vells tacticismes.

3. Més Mas
Artur Mas, durant l’últim tram de la passada legislatura, va fer servir el botó per convocar eleccions sense complexes a l’hora de convertir aquesta prerrogativa presidencial en un element de mercadeig molt potent de cara a les negociacions amb els altres actors del “dret a decidir” que va haver d’anar fer front per obrir pas al seu full de ruta. Ara l’apreto, ara no l’apreto, el botó (i amb ell a la resta de passatgers del viatge a Ítaca). El va colocar sobre la taula per imposar un determinat format de “procés participatiu” pel 9N. Després el va amagar per deixar passar les municipals quan hi havia veus que reclamaven aprofitar el fragor de les urnes de cartró per posar les de vidre immediatament en forma de plebiscit. I finalment, el va tornar a ensenyar quan li va convenir per collar ERC a la seva idea de llista unitària, on postulant-se com a candidat evitava retre comptes com a governant.

Per accentuar la dramatització de l’ús de la seva prerrogativa, el president ha vingut repetint per activa i per passiva que les eleccions autonòmiques convertides en plebiscit independentista serien la seva última cursa electoral com a candidat. I el “mandat democràtic” el seu mandat final. Això l’ha convertit en un polític semi-amortitzat que arribats a aquesta fase només compleix un últim servei al país: apagar el llum de l’autonomisme i encendre els focus del nou estat. Sense més recorregut polític personal que el dels famosos divuit mesos.

Però… i si amb l’enterrament de CDC està llaurant el terreny per enterrar també aquell compromís? …I si està pensant en ser el primer president d’una república i no l’últim d’autonòmic? …I si ara valora la possibilitat d’una investidura amb un nom de palla?  …I si ho accepta per ressuscitar mentrestant el partit que el permetria tornar com heroi nacional que va acceptar sacrificar-se i així allargar la seva vida política? …I si tot plegat és només un funeral per enterrar la seva data de caducitat?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s