Aterrits pel bel·licisme

El primer ministre de França, Manuel Valls, diu que la “República està en guerra amb el terrorisme”. El sufix -isme s’aplica per parlar de la teoria, doctrina o corrent que s’articula al voltant del substantiu que acompanya, en aquest cas terror. D’altra banda, hom entén que la guerra és una de les màximes expressions del terror. Aleshores, deixant a banda la retòrica, es pot estar en guerra amb la guerra?

Aquesta expressió de “fer la guerra al terrorisme” resumeix i simplifica fins a l’extrem l’actual doctrina oficial d’occident per articular les relacions internacionals. És recurrent en discursos polítics del nostre entorn a l’hora de fixar posicions en relació al concepte de seguretat.

Val la pena detenir-se a fer l’excercici de donar la volta a la frase. Fem que la guerra sigui l’-isme, és a dir, la doctrina i que el terror sigui el seu efecte o la nostra reacció. D’aquesta forma ens declararíem “aterrits pel bel·licisme”, que resulta tot el contrari de vestir un discurs sobre seguretat que pivota en declarar guerres com a recurs per a solucionar conflictes.

image

Tristament, la cultura de pau no està de moda. Les tendències que ens arribaran de París aquests pròxims dies recuperaran velles formes i colors d’escalades militars o de retallades de drets individuals i col·lectius en nom de la seguretat. Una seguretat que ens parla d’armes com a necessàries eines de pau i de certes llibertats civils com a riscos per a la nostra forma de vida de democrates liberals. Ben pensat, és el món a l’inrevés.

La despesa militar global ha recuperat rècords històrics. Segons dades del Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau és a punt de situar-se sobre els 1,8 bilions $. Aquest observatori sobre desarmament, comerç d’armes, conflictes armats i cultura de pau va organitzar la setmana passada a Barcelona unes interessants jornades de reflexió sota el títol “Reduir la despesa militar per a un món més segur”. Experts en la indústria militar i el desarmament van aportar dades i anàlisi per cridar l’atenció sobre la necessitat imperiosa de desvincular seguretat i cursa armamentística.

Els últims anys, la despesa militar s’ha reduit tímidament als EEUU i a la UE però ha augmentat ostensiblement a zones de conflicte de l’Europa oriental, Àsia, Àfrica i sobretot Orient Mitjà. Els 36 conflictes oberts l’any passat en aquestes zones, segons el Centre Delàs, han generat conseqüències catastròfiques des d’un punt de vista humanitari que el comerç i el tràfic d’armes han contribuit a accentuar. Els centenars de milers de refugiats que avui criden a les portes d’Europa fugen de guerres fetes amb les nostres armes i de governs o d’altres actors que d’alguna manera compten o amb comptat amb la complicitat política dels nostres governs.

Més que mai, en moments com aquests cal reivindicar l’aposta decidida per una cultura de pau que torni les relacions internacionals a posicions de voluntat política i objectius de desarmament.

“Qui cedeix la llibertat essencial per una petita seguretat temporal no mereix llibertat ni seguretat” (Benjamin Franklin, físic i polític dels Estat Units del segle XVIII)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s