Un cavall de Troia recorre Europa…

image

10 i 15 d’octubre, Berlin i Brusel.les, centenars de milers de persones es concentren als carrers dels cors econòmic i polític d’Europa. Ho fan cridades per les “Euromarxes”, una mobilització ciutadana contra les polítiques austericides de la UE. De nou es donen cita per manifestar el seu rebuig contra els acords de lliure comerç (TTIP, CETA i TISA) que poden esdevenir l’enterrament definitiu de l’europeisme entès com a model socio-polític diferenciat del paradigma ultraliberal nord-americà.

Més de tres milions i mig de ciutadans europeus han firmat contra l’opacitat en la negociació del TTIP entre la UE i els EUA però encara són molts més els milions de ciutadans de la unió que no disposen de prou informació per valorar la trasnscendència del Transatlantic Trade and Investment Partnership que s’està negociant sense cap tipus de control democràtic per part de la població.

La construcció europea és la història d’un edifici molt vertical en la seva dimensió econòmica i molt poc horitzontal en la seva base política. Els fonaments de la construcció d’una unió de ciutadans europeus són ben minsos en relació a l’enormitat del gegant econòmic aixecat al voltant de l’euro, el Banc Central Europeu o l’Eurogrup. La preocupació i els esforços per harmonitzar les polítiques econòmiques dels estats membres per enfortir un mercat comú han anat molt més enllà que la voluntat de garantir la cohesió social dels ciutadans d’aquests estats, condició necessària per a la contrucció d’una unió política real.

Les grans decisions que marquen les vides dels europeus emanen de centres de poder ben allunyats de l’expressió democràtica del sufragi directe dels ciutadans. La capacitat normativa dels representants polítics al Parlament d’Estrasburg fruit del vot ciutadà és anecdòtica al costat del poder executiu d’institucions econòmiques al marge de qualsevol control del carrer. Elles resolen i obeeixen el mandat de les grans corporacions, bancs i lobbies econòmics i financers. Sense cap mena d’aparença de separació de poders, elles han dissenyat, autoritzat i executat les polítiques d’austeritat i deutecràcia imposades als governs dels estats membres. Han demostrat sobrerament la seva capacitat per treure i posar governs si els calia, saltant-se la voluntat democràticament expressada a les urnes.

image

Cada cop es coneixen més indicis que darrera l’opacitat de les negociacions del TTIP s’amaguen mesures molt més profundes que la simplificació de la burocràcia o la supressió d’aranzels per facilitar el comerç entre els mercats europeus i nord-americà. Som davant d’un intent de convergència reglamentària entre l’ultraliberal model americà i la tradició econòmica de la “vella Europa”. Una homogeneïtzació en sentit desregulador que pot esborrar qualsevol indici o resta de política pública encaminada a protegir un cert estat social del benestar. En definitiva, ens aboca a un esquema privatitzador destinat a aprimar encara més els estats, a fomentar concentracions globals de capital (monopolis, oligopolis…) i a una cursa per igualar drets i estàndards a la baixa entre les dues ribes de l’Atlàntic.

Els agents socials presents al moviment europeu contra el TTIP es defineixen com a representants d’interessos públics molts diversos: “la protecció del medi ambient, la salut pública, l’agricultura, els drets del consumidor i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores, els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l’accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l’educació i el control públic i social dels sistemes financers, entre d’altres…”, interessos públics tots ells directament amenaçats per aquests tractats d’harmonització transatlàntica.

Un cavall de Troia recorre Europa. Cavalca silenciós i d’amagat. De la capacitat que tinguem de desemmascarar-lo i de pressionar els estats per evitar que la bèstia buidi els seus budells sobre les nostres vides depèn la viabilitat de poder creure encara que un altre europeisme és possible, diferent a la UE que coneixem. Com diu l’economista Gérard Lambert, una Europa política on la llibertat de mercat no estigui millor garantida que la llibertat humama.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s