Lliurecompradors o baules de la cadena consumista?

“Dit de la persona que no se subjecta a cap autoritat dogmàtica.” Així defineix lliurepensador el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

L’any passat, la cadena de supermercats Caprabo va guanyar un “Premi Impacte” del Col.legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya per una campanya que encara avui ressona a ràdios i televisions on encunyava el mot lliurecomprador per a saludar els seus clients. La voluntat dels seus creatius era dibuixar una imatge d’aquests supermercats com un espai per al consumidor on escollir amb llibertat entre la més àmplia varietat de productes alimentaris del mercat. Tot alimentant en el comprador la il.lusió d’actuar de forma informada, lliure i responsable.

Però, realment els usuaris d’un supermercat es poden considerar consumidors no subjectes a cap autoritat dogmàtica, que és com el diccionari definiria lliurecomprador? Definitivament, la resposta és no. Precisament són les grans superfícies qui millor encarnen el dogma del consumisme més irracional, insostenible i irresponsable.

image

Les grans empreses transnacionals de la indústria agroalimentària són l’autoritat i els guardians de la fe d’un model de consum que troba en les cadenes de supermercats locals els temples necessaris per estrendre la seva doctrina. Un model de consum absolutament desequilibrat perquè al segle XXI es generen aliments per a dotze mil milions de persones, en un planeta amb una població de set mil milions d’habitants, dels quals mil milions pateixen fam.

Una indústria agroalimentària insostenible perquè fa del transport dels productes el seu gran negoci. La petjada ecològica derivada del viatge de milers de kilòmetres dels aliments fins la taula del consumidor és insuportable. A més a més, resulta un atemptat a la sobirania alimentària dels pobles, que és el dret a escollir les seves polítiques agràries i ramaderes lliurement. L’acció d’aquestes multinacionals ofega els sistemes de producció pagesa i els mercats locals de proximitat. I ho fa més quant més empobrit és el país on actuen, apropiant-se del govern dels seus recursos i condemnant les seves economies a una eterna subsidiarietat.

Un model de producció i consum que afecta, finalment, la seguretat alimentària: s’estenen cultius extensius transgènics que fan cada cop més inviable una agricultura ecològica i s’imposen hàbits alimentaris que potencien un model nutricional global que arracona altres dietes locals.

Vaja, que més val intentar consumir com a lliurepensadors crítics, informats i responsables que coleccionar tiquets descompte i carnets de lliurecompradors que afegeixen baules a una cadena de consum desenfrenat i cec.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s