Els Ciutadans no nacionalistes que no es mullen contra el Movimiento Nacional

La línia genealògica entre el tardofranquisme de Martín Villa, Fraga i companyia és tan recta i directa desde el 78 fins ara, passant per Alianza Popular fins al PP, que no mereix cap comentari ara que el grup municipal del Partit Popular de Catalunya d’Alberto Fernández a Barcelona no ha donat suport a la moció municipal per instar l’estat espanyol a iniciar actuacions jurídiques i polítiques per anul·lar la sentència del judici al president Lluís Companys, afusellat per les tropes nacionals farà 75 anys el proper 15 d’octubre.

image

Sí val la pena, però, detenir-se per comentar el desmarcatge respecte la mateixa moció dels cinc-regidors-anti-nacionalistes-de-Ciutadans. Carina Mejías, Sonia Sierra, María M. Barceló, Santiago Alonso i Francisco Sierra, avui regidors de C’s a l’únic Ajuntament europeu que en la història contemponània ha vist afusellar un president de govern democràtic, van presentar-se en campanya electoral davant els veïns i les veïnes de la ciutat com l’alternativa no nacionalista al pensament únic del procés sobiranista. Sense necessitat d’entrar a detallar cap programa polític, social i econòmic de ciutat es van erigir com a dic de contenció al nacionalisme a la capital catalana i d’això van fer el centre del seu discurs. Pròleg del paper al que estaven cridats a representar el 27S.

Les eleccions municipals de la primavera a Barcelona confrontaven dialècticament dues expectatives de ruptura: la social i la nacional. Dues lectures pugnaven per imposar-se en el centre del debat polític: La rupturista de BeC proposant un programa d’emergència social i de gir radical de model de ciutat i el pol sobiranista que subratllava la importància d’un bon resultat a la capital del país com a preludi al “plebiscit” del 27S. A les antípodes d’una CUP que pretenia compatibilitzar ambós processos se situaven uns Ciutadans que proclamaven repudiar alhora l’independentisme de Tries i Bosch i l’extremisme d’Ada Colau.

Què han fet els cinc regidors del partit d’Albert Rivera aquests primers mesos al consistori en coherència al seu discurs que proclamava antic parlar de dretes i esquerres o anacrònic perdre el temps amb nacions i secessions?

Sobre l’eix ideològic n’hi ha prou amb observar el seu idili amb la concertació de serveis públics de sanitat i educació… o la vindicació constant del sector privat… o l’elevació de la meritocràcia als altars de la cosa pública per entendre que la negació de l’existència de dretes i esquerres és el primer senyal d’identitat de la dreta neoliberal més genuïna.

Respecte la seva abominació del nacionalisme i les fronteres també n’hi ha prou amb buscar-los i no trobar-los en les múltiples mobilitzacions ciutadanes viscudes darrerament a Barcelona contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). O escoltant-los als plenaris criticant l’alcaldessa per estar ocupada en legitimar el top manta enlloc de defensar i reforçar la Guàrdia Urbana. O exigint l’acompliment dels tractats i la coordinació de la UE davant l’arribada de refugiats a Europa quan s’aprova una moció per convertir BCN en ciutat refugi de demandants d’asil. O defensant visceralment la simbologia monàrquica a l’Ajuntament…

…O ara, desmarcant-se de la petició de nul·litat del judici a Companys. Votant al costat dels hereus directes del franquisme que van assassinar qui havia estat batlle de la ciutat. Aixecant la bandera del nacionalisme espanyol més ranci, identitari, xenòfob, antidemocràtic i caspós.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s