Memòria, justícia i reparació: Canvi de nom de la Plaça Antonio López per Plaça Idrissa Diallo

El col·lectiu Tanquem els CIE i la cooperativa audiovisual Metromuster proposen als veïns i veïnes de Barcelona sol·licitar una consulta ciutadana en el marc de la plataforma de participació Decidim Barcelona per substituir el nom de la plaça dedicada a l’esclavista Antonio López pel d’Idrissa Diallo, jove mort la nit de Reis de l’any 2012 al CIE de Zona Franca. La iniciativa proposa reparar simbòlicament la seva mort, commemorar les lluites i resistències migrants i qüestionar per trencar el costum d’honorar la tradició esclavista catalana mitjançant estàtues i plaques a la nostra ciutat.

Està vostè d’acord amb que es canviï el nom de la Plaça d’Antonio Lopez pel de Plaça d’Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica?

Consulteu aquí els punts de recollida de signatures.

“Hacia el restablecimiento de la legalidad en la Frontera Sur”, un S.O.S. en 8 vídeos

La máxima difusión de esta serie de microreportajes audiovisuales resulta una emergencia absoluta. Se trata del testimonio sobre el terreno y del trabajo conjunto en la observación de los Derechos Humanos en la frontera sur del Estado español por parte de abogados, periodistas y activistas del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans, Fotomovimiento i Novact. Su informe completo se puede descargar en formato PDF en este enlace.

Además, en el web legalidadfronterasur2017.org se puede consultar una amplia labor de documentación sobre la realidad diaria en Ceuta y Melilla, así como leer y sumar adhesiones al manifiesto de “Medidas Políticas Urgentes” que se propone de cara a revertir la situación en uno de los muros más vergonzantes de la Europa fortaleza.

A continuación, ocho enlaces a ocho cápsulas audiovisuales que forman globalmente un S.O.S. para poner el foco y la luz sobre la opacidad en un espacio de ignominiosa ausencia de legalidad donde todas las actuaciones que tienen que ver con los flujos migratorios que circulan constantemente por aquellos territorios están regidas por la ley de la fuerza y la arbitrariedad:

[1/8] CONTEXTO: Las Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla se encuentran en el Norte de África a una distancia entre sí de 382 km. El espacio configurado por éstas, conjuntamente con las regiones de Tánger y Nador, es el espacio en el que se encuentra el mayor número de población migrante que pretende llegar a Europa, ya sea de manera terrestre o mediante vía marítima. [Vídeo 3:48 min]

[2/8] MARRUECOS: En el año 2014 la represión policial generó el desmantelamiento del campamento del Gurugú, el más grande en ese momento. En la actualidad hay alrededor de 20 campamentos que se ubican en la sierra que rodea Nador en los que hay alrededor de 3000 personas. Algunos campamentos están enfocados a la espera para pasar en patera y en cambio el Gurugú es la antesala del salto a la valla de Melilla. Las condiciones son de extrema pobreza. Hay muchas dificultades por parte del gobierno para que las organizaciones puedan realizar su trabajo. [Vídeo 3:15 min]

[3/8] VALLAS: El dispositivo fronterizo está formado por una valla de 3 metros de altura llena de concertinas en el lado marroquí. Posteriormente hay una zanja en el suelo de varios metros. Justo después se encuentra la primera valla española de 6 metros, inclinada para dificultar la subida, dotada con al menos dos filas de concertinas y una malla antitrepa. Posteriormente hay un dispositivo de cables de acero y una segunda valla inclinada de 3 metros. Finalmente la última valla es recta y cuenta con otros 6 metros más de altura. [Vídeo 4:05 min]

[4/8] CETI: Distintas organizaciones nacionales e internacionales denuncian, por una parte, que la Directiva de la Unión Europea sobre las condiciones de acogida no ha sido traspuesta y que no se aplica en los Centro de Estancia Temporal de los Inmigrantes (CETI). Por otra parte, denuncian que la falta de un reglamento que regule su funcionamiento interno genera situaciones de arbitrariedad e inseguridad jurídica. [Vídeo 4:24 min]

[5/8] ASILO: El Gobierno, empleando el régimen especial que tienen Ceuta y Melilla en relación al Acuerdo de Schengen de la Unión Europea, no permite el paso de las personas solicitantes de asilo a la Península. La única excepción es la de las personas de origen sirio que desde el año 2016, tras diferentes protestas lograron reducir los tiempos de espera. Dicha espera en el CETI es superior para las solicitantes de asilo que para las que no lo solicitan. Este hecho desincentiva las solicitudes y, como consecuencia, potencia la posibilidad de llegar a España en situación de irregularidad administrativa así como de ser devuelto al país de origen. [Vídeo 3:28 min]

[6/8] MENORES NO ACOMPAÑADOS: Distintas organizaciones locales e internacionales llevan años denunciando la situación de especial vulnerabilidad en la que se encuentran los menores no acompañados: denuncias por malos tratos por parte de la policía y de los funcionarios de los centros de acogida, además de devoluciones de menores a territorio marroquí. [Vídeo 4:40 min]

[7/8] PORTEADORAS: Se calcula que aproximadamente 50.000 trabajadores transfronterizos cruzan a diario las Fronteras entre Marruecos y Ceuta y Melilla. Entre ellos, las porteadoras: mujeres que transportan bultos de hasta 80kg desde territorio español hacia Marruecos. Son en su mayoría mujeres marroquíes de entre 35 y 60 años, con un salario que oscila entre los 3 y los 5 euros por bulto. La imposibilidad de acceso a la seguridad social y los abusos policiales reflejan sólo una parte de la realidad cotidiana de estas mujeres. [Vídeo 3:00 min]

[8/8] REPRESIÓN: Inicialmente intentamos tomar una foto a Melilla desde el monte “Gurugú” que aparece al fondo de la imagen. Minutos después, fuimos interceptadas, tras 8 horas de seguimiento, por dos coches y una moto de la policía marroquí que nos obligaron a mostrar y borrar las imágenes que habíamos tomado, llegando a amenazar con detenernos. Fue tan solo un ejemplo de la represión existente en la Frontera Sur. [Vídeo 3:34 min]

CONTACTO: info@legalidadfronterasur2017.org

Recursos per actuar i reaccionar contra els discursos i delictes d’odi

SOS Racisme i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHM) han editat el document ‘¿Es odio? Manual práctico para reconocer y actuar frente a discursos de odio’ que vol ser una eina pràctica per ampliar la informació que té la societat sobre aquests delictes, impulsar l’activisme contra l’odi i la discriminació a les xarxes presencials i virtuals, així com afavorir l’intercanvi d’idees, experiències i bones pràctiques que ajudin a construir disursos alternatius.

Segons l’estudi, només es denuncien el 20% dels casos que entrarien en la tipologia de delictes d’odi. Avisen que aquesta xifra és sols aproximada, donat que només surt a la llum una part molt petita perquè falten dades sobre el nombre real de delictes i discursos d’odi. El manual apunta també a les males pràctiques que acostumen a tenir lloc als mitjans de comunicació. Xifra que al voltant d’un 60% dels comentaris que es fan en informació relacionada amb la immigració són intolerants.

Click sobre la imatge per descarregar el document en format PDF

“El IBEX 35 en guerra contra la vida”, un informe de ecologistas en acción.

Las grandes corporaciones tienen un poder indiscutible en el capitalismo global. Si la expansión de la globalización y las políticas neoliberales ha permitido a las empresas transnacionales consolidar su dominio durante las últimas décadas, en la actual fase de crisis del capitalismo global continúan fortaleciendo su poder a través de estrategias renovadas que buscan mantener la espiral de producción y consumo. El progresivo agotamiento de los recursos fósiles, los impactos del cambio climático, o la crisis económica y financiera fuerzan aún más a las corporaciones a buscar nuevos nichos de negocio, intensificar la mercantilización de la vida, e incorporar cada vez más territorios y sociedades a la lógica de la acumulación de capital. Las transnacionales operan en sectores muy diversos pero todas ellas comparten un rasgo común: dan prioridad a la generación de beneficios económicos por encima de cualquier proceso de reproducción de la vida. No pueden operar de otro modo.

Click en la imagen para descargar el PDF del informe

Si és la vaga de totes, és la meva vaga!

És pública la convocatòria d’una vaga general feminista pel proper 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta iniciativa se suma a la campanya per la Vaga Internacional de Dones promoguda des d’organitzacions feministes de diferents països del món. Es pretén una aturada en quatre àmbits: llar, consum, estudi i treball de tot tipus, legal o d’economia submergida, a l’àmbit públic o privat, i que inclou també les tasques de cura socials o familiars.

Sobren els motius… però si en voleu uns quants, podeu descarregar l’argumentari #HaciaLaHuelgaFeminista en aquest enllaç.

Click a la imatge per accedir al blog de Feministes Indignades i fer seguiment de tota la preparació de la vaga

Jugar la carta de les finances ètiques contra l’economia de casino on la banca sempre guanya

A diferència de la banca convencional, que té com a únic objectiu la maximització del benefici privat, les finances ètiques persegueixen dos objectius simultanis: ser rendibles econòmicament i alhora obtenir beneficis socials i ambientals finançant només activitats econòmiques amb un impacte social i ambiental positiu.

L’associació FETS.org, en col·laboració amb Crític, ha produït el següent vídeo per ajudar a desmuntar de forma didàctica alguns tòpics que encara avui frenen l’aposta per les finances ètiques entre persones decididament favorables a una altra economia alternativa, social i solidària. El document és una animació que recull de forma breu i gràfica el contingut d’un magnífic article de Jordi de Miguel amb el qual Crític obria fa un parell de mesos el bloc “Diners a contrallum“.

Complementàriament, al web bancaetica.cat s’hi responen les preguntes més freqüents sobre finances ètiques i s’informa del seu origen, objectius i principis que les inspiren. També s’hi  poden trobar enllaços a les entitats bancàries i no bancàries que operen a Catalunya.

#VolemInstitutAngeletaFerrer

A finals d’aquest mes de gener, el Consorci d’Educació de Barcelona haurà de prendre una determinació en relació a l’obertura el pròxim curs 18-19 de l’IES Angeleta Ferrer. El passat 6 de novembre, el mateix Consorci en una reunió amb la direcció i l’AFA del CEIP Encants feia pública la seva posició favorable. Assumia explícitament que l’ampliació de l’oferta pública mitjançant un nou centre de secundària era la millor solució al greu dèficit de places al districte. Un problema que el curs vinent es veurà agreujat notablement per la incorporació a l’etapa de secundària dels 50 alumnes de la primera promoció de l’escola dels Encants.

Tanmateix, durant el plenari del Consell Escolar Municipal del Districte de l’Eixample del 18 de desembre es va evidenciar que alguns instituts de la zona, emparats amb la Sindicatura de Greuges, preparen un dossier qüestionant la idoneïtat de la seva obertura immediata atès que, segons defensen, podria perjudicar la consolidació de llurs projectes educatius i amplificar situacions de segregació escolar al territori. Aquests arguments també es voldrien esgrimir davant les comunitats educatives dels centres de primària públics adcrits del districte per posar a prova allò que fins ara havia estat una reivindicació unitària i sòlida per parts de tots: la construcció d’un nou institut. En aquest context, a més del CEIP Encants, tant Ramon Llull, Tàbor, Concepció i Gaia mantenen el seu decidit suport a l’obertura immediata del nou equipament. Només Fort Pienc i Pere Vila s’estarien plantejant acceptar un ajornament.

A l’endemà del plenari del Consell Escolar de Districte, l’AFA d’Encants vam presentar davant del CEB 1.400 signatures de famílies exigint ja un institut que fa set anys havia vist aprovat el seu projecte executiu inicial. També es va fer pública aquesta nota de premsa on des de l’associació s’exposa i es desenvolupen els arguments que apunten a la urgència per desatascar la construcció del nou IES.

Un cartell de l’ajuntament espera des de fa set anys l’inici de les obres de construcció de l’institut al solar dels Jardins Clotilde Cerdà al carrer de la Marina.

L’Institut Angeleta Ferrer és una molt vella reivindicació del barri de la Sagrada Família, sense cap centre de secundària de titularitat cent per cent pública, en un context de districte i ciutat amb un històric i cronificat dèficit de places públiques d’ESO. Des de l’escola dels Encants, de la mà de la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample, nombroses famílies vam afegir-nos molt activament a aquesta reivindicació i a la defensa de l’ensenyament públic en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa i en un context sever de retallades. Des d’aquest foro vam participar en l’elaboració del “Mapa Escolar de l’Eixample”, on es denunciava i quantificava que “si tots els alumnes que cursen 6è de primària en escoles públiques del districte vulguessin fer la secundària en els centres de titularitat pública que tenen adscrits no ho podrien fer. Una quarta part, és a dir, un 25 per cent, no disposaria de plaça”. I això amb dades de 2013!

Abans, en el marc del moviment del 15M, la comunitat educativa de l’escola va generar la plataforma encantsenlluita, implicada decididament en la lluita per l’ensenyament públic de qualitat que va sorgir de les places. I així ens vam sumar a l’Assemblea Groga que durant aquests anys ha organitzat vàries Marxes per l’Educació i ha portat al Parlament, desgraciadament sense èxit, una ILP educativa. Igualment, vam participar amb d’altres escoles, entitats i AAVV de la construcció del teixit social al barri i al districte compromès en millorar, amb urgència i com a prioritat absoluta, l’oferta pública d’ensenyament secundari per revertir la marxa de tants alumnes a la privada concertada.

Per tot això, quan el Consorci d’Educació de Barcelona anuncia ara la seva predisposició a l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer pel curs 18-19, moltes famílies d’Encants assistim atònites a l’exposició de raons de qui ens assenyala per pretendre un centre a mida i per anteposar els nostres interessos a risc d’agreujar la segregació escolar al territori. Res més allunyat de la realitat! No hi ha cap argument o prova amb fonament que demostri que un inici en mòduls el curs 18-19 signifiqui una “apropiació” de l’institut per part d’Encants o una “amenaça” per la matrícula d’altres IES. Quan el diari Ara publicava la notícia, citava fons del propi CEB per deixar ben clar que “les places del nou institut en cap cas són exclusives per als Encants.” En canvi, és evident que la seva arribada representaria una millora immediata de l’oferta pública al districte.

Plantejar en termes d’amenaça la creació de noves places públiques amb un nou institut és un greu error. Crear un nou centre trenca la dinàmica dels pedaços a base de crear bolets i forçar ràtios. Just aquests sí que són autèntics mecanismes d’acumulació de segregació escolar. És cert que l’Angeleta Ferrer 18-19 en forma de mòduls té relació amb la primera promoció d’Encants que accedeix a secundària. Sí, ens obre una possibilitat més. Però només una opció més que no descarta cap altra. Cada família pot escollir entre més oferta. No és això positiu?

Pretendre explicar això com una mena de xantatge per part de la nostra comunitat educativa ens entristeix a molts. Resulta trampós i només pot generar un conflicte gens desitjable amb altres comunitats. Perquè el conflicte genera competitivitat entre famílies i centres… i així, tornem a segregar! No pretenc custodiar ni representar cap opinió més enllà de la meva, però tinc el convenciment que per a molts de nosaltres fer el pas en secundària a la privada concertada no és cap opció. El compromís amb la pública no és menys granític que el que podem sentir envers la innovació pedagògica.

Venim d’una llarga lluita contra retallades, manca d’inversió en recursos públics i de manteniment de concerts vergonyants. No ens calen distraccions, aquestes són les amenaces reals contra un sistema d’ensenyament públic garant de cohesió social.