Jugar la carta de les finances ètiques contra l’economia de casino on la banca sempre guanya

A diferència de la banca convencional, que té com a únic objectiu la maximització del benefici privat, les finances ètiques persegueixen dos objectius simultanis: ser rendibles econòmicament i alhora obtenir beneficis socials i ambientals finançant només activitats econòmiques amb un impacte social i ambiental positiu.

L’associació FETS.org, en col·laboració amb Crític, ha produït el següent vídeo per ajudar a desmuntar de forma didàctica alguns tòpics que encara avui frenen l’aposta per les finances ètiques entre persones decididament favorables a una altra economia alternativa, social i solidària. El document és una animació que recull de forma breu i gràfica el contingut d’un magnífic article de Jordi de Miguel amb el qual Crític obria fa un parell de mesos el bloc “Diners a contrallum“.

Complementàriament, al web bancaetica.cat s’hi responen les preguntes més freqüents sobre finances ètiques i s’informa del seu origen, objectius i principis que les inspiren. També s’hi  poden trobar enllaços a les entitats bancàries i no bancàries que operen a Catalunya.

Anuncis

#VolemInstitutAngeletaFerrer

A finals d’aquest mes de gener, el Consorci d’Educació de Barcelona haurà de prendre una determinació en relació a l’obertura el pròxim curs 18-19 de l’IES Angeleta Ferrer. El passat 6 de novembre, el mateix Consorci en una reunió amb la direcció i l’AFA del CEIP Encants feia pública la seva posició favorable. Assumia explícitament que l’ampliació de l’oferta pública mitjançant un nou centre de secundària era la millor solució al greu dèficit de places al districte. Un problema que el curs vinent es veurà agreujat notablement per la incorporació a l’etapa de secundària dels 50 alumnes de la primera promoció de l’escola dels Encants.

Tanmateix, durant el plenari del Consell Escolar Municipal del Districte de l’Eixample del 18 de desembre es va evidenciar que alguns instituts de la zona, emparats amb la Sindicatura de Greuges, preparen un dossier qüestionant la idoneïtat de la seva obertura immediata atès que, segons defensen, podria perjudicar la consolidació de llurs projectes educatius i amplificar situacions de segregació escolar al territori. Aquests arguments també es voldrien esgrimir davant les comunitats educatives dels centres de primària públics adcrits del districte per posar a prova allò que fins ara havia estat una reivindicació unitària i sòlida per parts de tots: la construcció d’un nou institut. En aquest context, a més del CEIP Encants, tant Ramon Llull, Tàbor, Concepció i Gaia mantenen el seu decidit suport a l’obertura immediata del nou equipament. Només Fort Pienc i Pere Vila s’estarien plantejant acceptar un ajornament.

A l’endemà del plenari del Consell Escolar de Districte, l’AFA d’Encants vam presentar davant del CEB 1.400 signatures de famílies exigint ja un institut que fa set anys havia vist aprovat el seu projecte executiu inicial. També es va fer pública aquesta nota de premsa on des de l’associació s’exposa i es desenvolupen els arguments que apunten a la urgència per desatascar la construcció del nou IES.

Un cartell de l’ajuntament espera des de fa set anys l’inici de les obres de construcció de l’institut al solar dels Jardins Clotilde Cerdà al carrer de la Marina.

L’Institut Angeleta Ferrer és una molt vella reivindicació del barri de la Sagrada Família, sense cap centre de secundària de titularitat cent per cent pública, en un context de districte i ciutat amb un històric i cronificat dèficit de places públiques d’ESO. Des de l’escola dels Encants, de la mà de la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample, nombroses famílies vam afegir-nos molt activament a aquesta reivindicació i a la defensa de l’ensenyament públic en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa i en un context sever de retallades. Des d’aquest foro vam participar en l’elaboració del “Mapa Escolar de l’Eixample”, on es denunciava i quantificava que “si tots els alumnes que cursen 6è de primària en escoles públiques del districte vulguessin fer la secundària en els centres de titularitat pública que tenen adscrits no ho podrien fer. Una quarta part, és a dir, un 25 per cent, no disposaria de plaça”. I això amb dades de 2013!

Abans, en el marc del moviment del 15M, la comunitat educativa de l’escola va generar la plataforma encantsenlluita, implicada decididament en la lluita per l’ensenyament públic de qualitat que va sorgir de les places. I així ens vam sumar a l’Assemblea Groga que durant aquests anys ha organitzat vàries Marxes per l’Educació i ha portat al Parlament, desgraciadament sense èxit, una ILP educativa. Igualment, vam participar amb d’altres escoles, entitats i AAVV de la construcció del teixit social al barri i al districte compromès en millorar, amb urgència i com a prioritat absoluta, l’oferta pública d’ensenyament secundari per revertir la marxa de tants alumnes a la privada concertada.

Per tot això, quan el Consorci d’Educació de Barcelona anuncia ara la seva predisposició a l’obertura de l’IES Angeleta Ferrer pel curs 18-19, moltes famílies d’Encants assistim atònites a l’exposició de raons de qui ens assenyala per pretendre un centre a mida i per anteposar els nostres interessos a risc d’agreujar la segregació escolar al territori. Res més allunyat de la realitat! No hi ha cap argument o prova amb fonament que demostri que un inici en mòduls el curs 18-19 signifiqui una “apropiació” de l’institut per part d’Encants o una “amenaça” per la matrícula d’altres IES. Quan el diari Ara publicava la notícia, citava fons del propi CEB per deixar ben clar que “les places del nou institut en cap cas són exclusives per als Encants.” En canvi, és evident que la seva arribada representaria una millora immediata de l’oferta pública al districte.

Plantejar en termes d’amenaça la creació de noves places públiques amb un nou institut és un greu error. Crear un nou centre trenca la dinàmica dels pedaços a base de crear bolets i forçar ràtios. Just aquests sí que són autèntics mecanismes d’acumulació de segregació escolar. És cert que l’Angeleta Ferrer 18-19 en forma de mòduls té relació amb la primera promoció d’Encants que accedeix a secundària. Sí, ens obre una possibilitat més. Però només una opció més que no descarta cap altra. Cada família pot escollir entre més oferta. No és això positiu?

Pretendre explicar això com una mena de xantatge per part de la nostra comunitat educativa ens entristeix a molts. Resulta trampós i només pot generar un conflicte gens desitjable amb altres comunitats. Perquè el conflicte genera competitivitat entre famílies i centres… i així, tornem a segregar! No pretenc custodiar ni representar cap opinió més enllà de la meva, però tinc el convenciment que per a molts de nosaltres fer el pas en secundària a la privada concertada no és cap opció. El compromís amb la pública no és menys granític que el que podem sentir envers la innovació pedagògica.

Venim d’una llarga lluita contra retallades, manca d’inversió en recursos públics i de manteniment de concerts vergonyants. No ens calen distraccions, aquestes són les amenaces reals contra un sistema d’ensenyament públic garant de cohesió social.

L’any que la tardor es va fer primavera…

És costum fer resum i inventari durant els últims dies de l’any. Vaig tancant aquesta meva quaranta-sisena motxilla que porta per número el 2017. I com sempre, alguns objectes encara massa enganxats al cos no deixen tancar la cremallera. Enguany passa, per exemple, amb la melodia d’una cançó de Txarango que parla de vida o amb la descoberta d’un vell poema llibertari del jove poeta David Caño… Però, sobretot, passa amb el desbordant aprenentatge a l’escola d’autoorganització que ha nascut al CDR del barri.

Salut i República!

La llibertat (poema de David Caño)

La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l’intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l’oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa, que t’han incultat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
                         amb patis enormes
on només podies donar voltes.

La llibertat és un hemiscicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d’una foguera,
les calces de la cambrera fent de bandera
                                                          negra
a l’estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l’últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar…

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l’abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?

[DOCUMENTAL] Votar el dia 21 de desembre sense oblidar l’últim cop que ho vam fer: “El primer dia d’octubre”

La Directa i l’Agència UO han produit el documental “El primer dia d’octubre” que relata la jornada del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre. Un emocionant document audiovisual que mostra des de dins i amb la veu dels protagonistes, gent anònima, aquell episodi extraordinari d’autoorganitzacio popular que va defensar les escoles del país per omplir les urnes amb dos milions i mig de vots, malgrat la repressió i la violència estatal que va provar d’impedir-ho. Bart GrugeonSarai Rua i Anmorsígol signen aquest reportatge que fa un recorregut per diferents col·legis electorals de l’1-O i que paga la pena veure’l i compartir-lo abans de tornar als mateixos col·legis el 21-D.

Els autors del documental expliquen el seu treball en aquest article publicat a La Directa.

Paulo Freire: Lo dialógico como instrumento de liberación y construcción de conciencia crítica.

“Sería en verdad una actitud ingenua esperar que las clases dominantes desarrollasen una forma de educación que permitiese a las clases dominadas percibir las injusticias sociales en forma crítica”

Apoyado en los principios de diálogo e independencia, Paulo Freire se opone a un sistema unidireccional de educación, concebido como un instrumento de opresión. Propone el establecimiento de un nuevo vínculo entre maestros y alumnos. De acuerdo con lo expuesto en su libro “Pedagogía del oprimido” (1968), distingue dos tipos de educación: la domesticadora y la libertadora, que se contraponen de forma directa.

La primera, a la que llama Educación Bancaria, posiciona al docente como figura central del proceso de enseñanza. Bajo esta lógica, el educador posee el monopolio del conocimiento y es responsable de imponer el saber a los educandos, en tanto estos últimos adoptan una posición pasiva y se limitan a practicar la memorización mecánica cómo método de estudio. De este modo, el educador es el que sabe, los educandos los que no saben; el educador es el que piensa, los educandos los objetos pensados; el educador es el que habla, los educandos los que escuchan dócilmente…

A la segunda la denomina Educación Problematizadora, elaborada como una alternativa a la primera, con el cometido de eliminar la dicotomía entre educadores y educandos, destruir la pasividad de estos últimos y estimularlos a transformar su realidad. En este contexto, el diálogo cobra una gran importancia, ya que funciona como instrumento de liberación y construcción de la conciencia crítica de los alumnos, transformándolos en creadores y sujetos de su propia historia.

La excelente serie “Maestros de América Latina” dedicó en 2016 el siguiente capítulo al pedagogo brasileño. Un documental producido por el Laboratorio de Medios Audiovisuales de la Universidad Pedagógica Nacional de Argentina, para la Organización de Estados Iberoamericanos para la Cultura y la Educación (OEI), la UNIPE y Canal Encuentro.

Dret a vot de les persones estrangeres #VotxTothom

Votar i ser votat és un dret ciutadà. Però entre el 15 i el 18% de la població catalana no pot fer-ho. Actualment els drets polítics estan lligats a la nacionalitat. La proposta de la plataforma #VotxTothom és vincular-ho a la residència i així assolir el dret a vot universal. Per aconseguir-ho cal un ampli suport social i que ciutadania, entitats, col·lectius se sumim per revertir aquesta situació de vulneració de drets i debilitat democràtica.

Al bloc de la plataforma #VotxTothom podeu llegir el manifest i adherir-vos

…i en aquest enllaç podeu recuperar un reportatge de Yeray S. Iborra on fa uns dies relatava la gestació de la iniciativa d’aquesta plataforma i on donava veu a testimonis de les 800.000 persones residents a Catalunya que no podran votar el 21-D.

[DIFUSIÓ] Contra la foscor, la llum: el millor del nou i el poder popular. Aixequem la República!

Crida d’@Aixequem_la República:

El Primer d’Octubre de 2017, més de dos milions de persones expressaren la voluntat d’acabar amb el règim del 78 i constituir la República de Catalunya. I ho feren gràcies a la capacitat d’autoorganització col·lectiva als barris, als pobles i a les ciutats: custodiant urnes, imprimint paperetes, dormint a les escoles, protegint infants i gent gran, formant meses i comptant resultats. Ho feren totes elles desafiant legislacions injustes i resistint pacíficament els atacs violents dels cossos policials de l’Estat, que causaren lesions i vexacions a prop d’un miler de persones. El Primer d’Octubre del 2017 formarà part per sempre més de la memòria col·lectiva del país.

Tanmateix, ni el Referèndum, ni la proclamació de la República han estat reconeguts per l’Estat espanyol, ni tan sols han merescut cap escenari de diàleg o negociació. Al contrari, han estat venjats i castigats amb tot allò que l’antic règim franquista havia aparentment congelat en democràcia: tribunals d’excepció, empresonaments polítics, exili i la intervenció autoritària de les institucions polítiques catalanes. Amb l’extrema dreta agressiva i impune, la Monarquia com a crossa repressiva, la policia política, el soroll de sabres i l’ofensiva contra l’ensenyament i els mitjans de comunicació. Amb el xantatge econòmic i la presa de posició del gran capital financer en favor de l’autoritarisme espanyol. De nou, el pitjor del vell.

Contra la foscor, la llum: el millor del nou. El gest col·lectiu i el suport mutu, les protestes massives, els centenars d’assemblees i les cassolades han dignificat la lluita per l’autodeterminació i les llibertats polítiques. Han obert, també, un espai de lluita, organització i esperança per aquella gent que se sent aliena a les causes nacionals, les banderes i les identitats. Veïns i veïnes d’arreu han baixat a la plaça i els carrers, s’han autoorganitzat per a la mobilització, la resistència i la construcció col·lectiva d’un futur més digne. Amplis sectors de la societat –de bombers a mestres, d’estudiants a pageses, d’estibadors a oficinistes, de migrants a feministes, del sindicalisme a l’economia solidària, del món cultural al veïnal, del municipalisme al periodisme compromès- han desplegat igualment una extraordinària capacitat de construcció col·lectiva. Com s’ha escrit, “volent ser República, estem aprenent a ser poble”. I és així, com en una Catalunya en resistència, està naixent una nova realitat republicana autoorganitzada, matriu del procés constituent, que ha de ser preservada i potenciada de cara a crear nous escenaris polítics, socials i econòmics basats en l’emancipació col·lectiva: llibertats polítiques, justícia social i democràcia econòmica. El repte actual va molt més enllà d’una qüestió identitària o nacional. És una oportunitat de trencar amb el règim del 78 i les seves elits dominants. Es tracta de dotar-nos de la capacitat d’ampliar el nostre poder de decisió sobre com volem viure, i per fer-ho, ens cal animar i facilitar la participació dels sectors tradicionalment exclosos, com les persones migrades. No tan sols volem un nou país, volem un país millor on exercir, des de baix, la plena sobirania.

Avui, per tant, cal fer un pas més. Cal ampliar l’escenari de resistència actual amb un horitzó il·lusionant de construcció. Cal iniciar un procés constituent de base popular capaç de generar un ampli debat social, que no s’acoti als partits polítics, les grans organitzacions o els seus aparells jurídics, sinó que esdevingui un marc de diàleg plural perquè el conjunt de la societat desplegui les propostes polítiques, socials, econòmiques i culturals que han de configurar la nova República. Perquè el procés constituent no és un procediment únicament jurídic sinó sobretot una relació de forces material: la República no solament es proclama sinó que sobretot es construeix.

La República que volem és inclusiva, democràtica, igualitària, feminista, antiracista i posa la vida digna de tots i totes al centre de qualsevol política. De cap manera pot ser una república neoliberal al servei de les noves i velles elits, ni un nou país amb les velles classes, les injustícies i els privilegis de sempre. No pot seguir subordinada als interessos del capital, d’estructures i actors supraestatals no escollits democràticament que decideixen sobre les nostres vides. No permetrem, tampoc, perpetuar una societat connivent amb l’explotació depredadora del territori, el racisme i el masclisme.

Així doncs, animem a la societat catalana, a les seves institucions, organitzacions civils i moviments socials, a seguir desenvolupant processos, accions i produccions col·lectives en clau constituent. Fem una crida a:

a) Trobar-nos. Compartir eines de mobilització i d’alternatives de vida justa i vida digna, existents des de fa molt de temps, per apuntalar amb idees i pràctiques la nova República.

b) Pensar-nos. Imaginar, debatre i crear quina República volem. Reflexionar, bevent de pensades i experiències prèvies, com fem passos per començar a fer efectiva ja la República des d’allò que depèn de nosaltres.

c) Organitzar-nos. Sumar forces per construir la República i esdevenir agent actiu al procés, que la doti de contingut social, transformador i rupturista.

Per això ens convoquem el dissabte 2 de desembre a partir de les 11h al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona i a partir de les 19h a l’espai Poliesportiu Tres Xemeneies on farem l’acte “Aixequem la República!”

Adhesions aquí